Jofre Vilaplana

Artistes
Ganyotes
03.08 / 2022 / 00h 06
Sala d'Art Jove 2022
imatge d'una persoan d'esquenes fumant.

 
Ganyotes és una aproximació audiovisual a la figura de la meva mare, la Núria, durant una de les etapes més difícils de la seva vida. Als 49 anys, comença a manifestar una malaltia neurodegenerativa que li afecta tant el cos com la ment. A partir d’aquí, tot canvia. El projecte s’endinsa en els processos de transformació del cos i la ment i en el deteriorament progressiu que experimenten mitjançant l’enregistrament visual i sonor de diversos àpats i moments de descans, acompanyats de cigarretes i begudes.
 
L’objectiu és retratar la psicomotricitat i els processos cognitius com la percepció, l’atenció, la memòria, el llenguatge i el pensament a través d’una proposta de càmera immersiva que permeti apropar-se als porus. Utilitzar plans de detall i primeríssims primers plans per establir aquesta proximitat. La sensació d’estar a prop seu i de sentir-la pren protagonisme. Retratar la fisicitat del cos. El moviment repetitiu de la mandíbula i la gestualitat que provoca en el rostre. Retratar la sensibilitat dels gestos i la relació minuciosa i obsessiva que la Núria estableix amb els objectes. Generar una experiència sensorial que dialogui amb els cinc sentits: el gust, el tacte, l’oïda, la vista i l’olfacte.
 
D’aquesta manera, es pretén construir una obra audiovisual híbrida capaç d’englobar el llenguatge del documental, l’assaig visual i el videoart. Amb el suport d’una instal·lació audiovisual, la peça inclou elements gràfics relacionats amb el que és present en les imatges. Ramificacions de la peça que ajudin a comprendre, en un sentit més ampli, tot el projecte des de vessants artístiques com el collage i la fotografia, entre d’altres.
 
Ganyotes és, a més, un procés d’aprenentatge i investigació a través de la càmera, que m’ajuda a mirar i a entendre aquesta nova realitat. Es tracta de l’expressió d’un retrat mitjançant el llenguatge cinematogràfic, capaç d’abraçar la vida. Una peça vital per a les nostres vides. Un assaig sobre la fragilitat de l’ésser humà i la relació maternofilial. M’agrada entendre el projecte, també, com un acte d’amor. És una mirada poètica sobre la figura de la meva mare. Un agraïment per tot el temps que ha dedicat a cuidar-me i, a la vegada, una manera de dir-li que estic al seu costat i que l’estimo. És el detonador d’una nova relació entre nosaltres i és, també, un treball d’introspecció cap a la seva persona.
 
Acompanyament a càrrec de Julia Montilla.