Antonio Gagliano: Kane.
 
Kane és un relat sobre com es produeixen i posen en circulació les imatges. Articulat com una presentació en powerpoint, la peça esmicola i cristal·litza, mitjançant petites càpsules de text, un moment puntual en la biografia de sis personatges, tots presents en l’irregular diagrama de la cultura popular. Els casos descobreixen unes semblances formals que els organitzen i, alhora, suggereixen un eix prènsil: la possibilitat d’un exercici radical d’autoinvenció i propaganda.
 
Ariadna Serrahima: Longitud.
 
Longitud és la recerca i creació d’una tipografia que ha esdevingut un sistema mètric alternatiu que mesura els espais físics que habitem, mitjançant el llenguatge i la seva transcripció simbòlica i objectual. Cada lletra de l’alfabet està representada per la longitud que li correspon, és a dir, la suma de tots els traços del seu symbol equivalent en una arial regular de l’alfabet llatí tradicional. L’objectiu d’aquest experiment és proposar una reflexió sobre el camp poètic i com traslladar el llenguatge al món tangible, és a dir, mesurar el món a través del llenguatge.
 
Gabriel Pericàs: Procés continu de presa de decisions o Partit de tennis (amb set manipulacions secretes).
 
Procés continu de presa de decisions o Partit de tennis (amb set manipulacions secretes) és el vídeo d’un partit de tennis gravat de la televisió. En primer lloc s’estableix una comparació entre el vídeo i el treball en art, entès com un procés constant de presa de decisions. Ara bé, la gravació original, treta d’un partit poc rellevant de l’ATP 250, ha estat manipulada digitalment en set moments diferents durant el seu transcurs. Aquestes manipulacions, gairebé imperceptibles i, en qualsevol cas, guardades en secret, projecten una sospita generalitzada sobre la gravació, i desvien l’atenció cap a tot allò que podria ser que no formés part del vídeo original. Això no obstant, tot i aquestes dues capes de significat –i suposada la improbabilitat real que les manipulacions siguin descobertes, desplaçant, així, la credibilitat del treball a una qüestió de fe–, el vídeo no ha sofert cap modificació que afecti la lògica del joc, de manera que es pot veure, també, com un partit de tennis convencional.
 
A/G/D/J (Álvaro Icaza, Gloria Fernández, David F. Mutiloa, Joaquín Reyes): Transacción.
 
En aquesta definició del títol del projecte queda patent el doble sentit que tota transacció comporta: per una banda, ve a ser un tracte en el qual ambdues parts estan conformes i, per l’altra, el consentiment en part amb allò que no es creu just, raonable o veritable, amb la finalitat d’acabar amb una diferència. La dotació econòmica que atorga la Sala d’Art Jove al projecte Transacción s’ha convertit íntegrament en monedes de curs legal, en la seva gran majoria monedes d’un cèntim d’euro. L’espai expositiu es troba envaït d’un total de 72.000 monedes, 162 quilos de coure, que s’ofereixen als assistents de l’exposició com a possibilitat de quedar-se amb part del premi rebut des de la Generalitat. La incomoditat sorgeix en sospesar alguns factors: el pes de les monedes i el seu volum en la distribució dispersa per la sala, l’ínfim valor de canvi que posseeixen i el fet que l’espectador es troba exposat en tot moment a la mirada de l’altre.