Los rechazados

Exposicions
Caterina Almirall, Miquel García, Antònia del Río
25.10 / 2014 — 18.01 / 2015 / 12h 00
Centre d’Art la Panera

Sala d'Art Jove 2014
Pica i fuig! Disseminació contínua d'esdeveniments
 
Los rechazados
Caterina Almirall, Miquel García, Antònia del Río
 
Projecte d’edició Art Jove 2014

Centre d'Art la Panera
Pl. de la Panera, 2. Lleida

Del 25 de'octubre de 2014 al 18 de gener de 2015.
Inauguració 25 d'octubre 12:00h

-

Los rechazados
 
L’any 1973 Marlon Brando va rebutjar l’Oscar al que havia estat nominat per la seva actuació a The Godfather. Però no va anar a recollir l'estatueta i, en el seu lloc, va enviar a una jove índia que va denunciar el maltracte que sofreixen els indis nord-americans a mans de la indústria del cinema. Quaranta anys més tard un jove de quinze anys va rebutjar el premi que havia guanyat a un concurs convocat per Antena3, davant de la contradicció de rebre un IPOD com a trofeu per a la realització d’un vídeo sobre l’obsolescència programada. Entre un cas i l’altre n’han succeït molts altres, en què els guanyadors rebutgen els guardons, el jurat, l'acadèmia... aquests són Los Rechazados.

Los Rechazados qüestiona com uns formats a priori crítics o que tracten de desenvolupar una crítica institucional, també poden esdevenir cànon. S’ha procedit, així, a la recerca d’un gest concret i paradigmàtic: persones que han estat premiades en diferents camps del saber i disciplines i que per motius molt diversos han acabat renunciant al guardó.

Sovint es pot tractar d’un gest de menyspreu cap a la legitimació que significa el guardó, un menyspreu cap al jurat, l’acadèmia o envers al col·lectiu que presumptament procedeix al reconeixement. Rebutjar un premi pot ser un gest convulsiu i políticament incorrecte, que alteri el curs d’allò que s’expecta. Però quin significat guanya quan ens adonem que aquest gest s’ha repetit i es repeteix any rere any a les tribunes de molt premis o per mitjà de cartes a la premsa? L’espai de rebot constitueix una altra tribuna, un espai de denúncia, o de reivindicació, o simplement un aparador publicitari, on els altaveus arriben més lluny que els del propi premi.

-

Procés de tutoria: Glòria Picazo

-
 

PICA I FUIG!
 

El ritme trepidant de la ciutat. La falta de temps es barreja amb les ganes de fer moltes coses. Amb l’espera persistent de tenir algun dia lliure per sortir a passejar a les afores; o la festa major, per anar a sopar amb amics i veïns a les places.
Pica i Fuig! El joc de trucar un timbre i sortir corrents. Una acció que amb un simple fet desencadena resultats inesperats. Aquest any volem tornar a jugar als carrers, passar-ho bé sortint del nucli urbà, reunir-nos a places per parlar i conèixer gent amb la que compartim més del que ens pensem. Posar en pràctica el què diem i el què pensem.

La programació 2014 de Sala d'Art Jove es basa en un procés de disseminació contínua de tallers, fanzines, esdeveniments, accions, trobades i potser, fins i tot, alguna exposició. Té lloc per diferents espais de Barcelona i del territori català des de maig fins a desembre de 2014.

 
#Expectatives#Error#Potencialitats# Legitimitat, d’esdeveniments que no sempre es poden controlar. Gaudir d'aquests moments de caiguda lliure, sense la por a estavellar-se. Justament perquè sabem que fallar en el salt vol dir fer possible un altra manera de fer les coses, i aprendre nous trucs.

-
 

Pica i Fuig! és una proposta de l’equip tutorial Sala d’Art Jove 2014, format per Inés Jover i Clàudia Segura (col·lectiu de vuelta y vuelta), Irina Mutt, i Elle Flâne.

-