Tigres de paper

Exposicions
Verónica Aguilera, Rubén Grilo, Mariona Moncunill, Esther Ribot. Procés de tutoria: Amanda Cuesta.
28.09 — 16.11 / 2007 / 16h 49
Sala d'Art Jove

Per a aquells que no coneixen el funcionament de la Sala d’Art Jove, els diré que s’hi programen les exposicions dels artistes seleccionats per mitjà d’una convocatòria oberta, on vaig fer de jurat l’any passat al costat de Pep Dardanyà, Nuria Enguita, Antoni Jové, Oriol Fontdevila i Txuma Sánchez. Vam seleccionar les que ens van semblar les 18 propostes rebudes més interessants i, després, l’Oriol i el Txuma, com a membres de l’equip gestor de la sala, van muntar la programació a partir d’aquesta selecció. Poc després de fer el jurat, em van demanar que assumís la tutoria dels quatre projectes d’aquesta exposició. Respecte a la metodologia d’aquesta tutoria, se’m va donar carta blanca i, pel que fa als objectius, bàsicament se’m demanava que fes un seguiment de la producció de l’exposició, que busqués un títol i que escrivís aquest text; menys que més fer de comissària, perquè en aquesta ocasió no he seleccionat realment ningú ni tampoc hi havia lloc per desenvolupar cap tesi. En realitat vaig acceptar la seva proposta, com gairebé sempre, perquè em van agradar els artistes que “m’havien tocat”, encara més els seus projectes, i aquest cicle prometia ser un context propici per involucrar-m’hi.
 
El treball de la Verónica Aguilera s’emmarca en el desenvolupament de projectes relacionats amb l’espai públic i la interacció social. Stylus és un projecte sobre els canvis que experimenta un color en passar pels processos de reproducció mecànica de les fotocopiadores d’una ciutat. El projecte va ser realitzat per a l’Espai F de Mataró a inicis de 2007, on es va prendre com a matriu inicial el Pantone 307C (blau), que és el color corporatiu de l’Ajuntament. Aquest blau es va veure modificat per una multitud de matisos, mitjançant l’aprofitament de les diferències de calibració d’un bon grapat de copisteries col·laboradores, conformant un peculiar mapa cromàtic de la ciutat.
 
Rubén Grilo presenta Un munt d’idees, sens dubte una de les propostes més generoses i brillants de la convocatòria. Generosa, perquè és una explosió de creativitat, i brillant, perquè la seva formalització és tan escassa com adequada al baix pressupost del qual disposem. En el moment d’escriure aquest text encara no sé com es presentarà finalment el projecte a la sala. En Rubén em va dir que ho decidiria a l’últim moment i a mi em va semblar molt coherent, perquè el seu projecte consisteix a anotar un munt d’idees en una pila de post-it diàriament. Em va agradar per ser un projecte que se centra sense embuts ni distraccions en els processos de la creació i en els mecanismes que articulen el pensament artístic.
 
En el projecte de Mariona Muncunill es compleix una de les fantasies més recurrents per als qui ens dediquem a l’art: cremar el museu i fins i tot la nostra pròpia obra. Això és el més proper a eliminar l’origen de totes les nostres revelacions. El seu projecte Godzila és una invitació a destruir l’espai de la Sala d’Art Jove i, per extensió, el de la seu de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Per a això es val de les lleis de la imaginació, que ens permeten subvertir tota lògica física i convertir-nos en un monstre destructiu, molt i molt emprenyat. Sens dubte es tracta d’un refrescant, irònic i saludable exercici de sublimació.
 
Per la seva banda, Esther Ribot se submergeix amb Kabalart en el sofisticat imaginari simbòlic del mil·lenari tarot. La seva proposta s’interessa per les lectures automàtiques i inspirades de l’esoterisme com la metodologia de lectura i interpretació de la iconografia, l’art i la vida. El projecte consisteix en un àudio que documenta l’acció desenvolupada el dia de la inauguració, en la qual s’ofereixen els serveis d’un tirador de cartes al públic assistent.
 
Pel que fa al meu paper en relació amb aquests projectes, la meva aportació consisteix a entendre que el procés de tutoria havia de ser una experiència formativa i, així, vaig decidir articular-la en dos eixos. El primer va ser la crítica del dossier, com a eina de promoció i difusió de l’obra, que es va articular amb dues sessions personalitzades amb cada artista, l’una a l’inici del procés de treball i l’altra al final. El segon eix va ser la proposta de generar nou material i la invitació a endinsar-nos en el món de l’edició, derivant i fent créixer els quatre projectes. El resultat és una peça gràfica que reuneix diversos pòsters i un llibret que compila el material de difusió que hem generat entre tots amb motiu de l’exposició.
 
Amanda Cuesta