Què és una “representació”? Com es construeix una imatge a partir del seu referent “real”? Quina relació hi estableix? La societat actual produeix i consumeix diàriament un elevat número d’imatges, que entren a formar part de l’imaginari col·lectiu i que participen en la construcció de les subjectivitats, molt sovint de manera indiscriminada.
 
Enfront d’això, és una tasca pertinent de l’art contemporani el qüestionament vers aquests automatismes, amb la voluntat d’activar una consciència crítica a partir de distorsionar els codis de lectura i els paràmetres vigents per a la construcció de les imatges. Segons expliquen Manuel Segade i Carme Nogueira, el diàleg que duran a terme a la Sala d’Art Jove, “tractarà de problematitzar a l’entorn de la noció de representació d’una forma crítica.” Prenent com a punt de partida els formats d’instal·lació, s’abordarà la redefinició que aquests dispositius han provocat en la consideració re representació a partir de ressaltar el fet de “posada en escena” que és implícit en el seu procediment: “arran del concepte d’instal·lació, l’obra d’art s’ha apoderat de l’espai que la circumda. D’aquesta manera, col·locar quadres en una paret ha de ser entès, avui per avui, com a una instal·lació. Aquesta forma d’assumir la teatralització de la representació, d’entendre-la com a una posada en escena, deriva en una nova concepció de l’espectador, la subjectivitat del qual passa a ser una conseqüència més de la representació.”
 
Carme Nogueira (Vigo, 1970). Artista visual. Compta amb una sòlida formació teòrica, que li ha aportat diversos reconeixements per la seva tasca investigadora, com són el premi extraordinari de doctorat que va obtenir l’any 2002 o la seva participació en el seminari sobre feminisme organitzat per Beatriz Preciado, el col·lectiu Reacción y María José Belbel per a Desacuerdos a Arteleku. Ha publicat la seva tesi doctoral, dirigida per Román de la Calle, amb el títol de La representación como puesta en escena para una teoría de la mirada (Valencia, 2001). Durant la seva trajectòria artística ha treballat temes com són la crítica corporal al concepte d’identitat o la intimitat domèstica al respecte a la seva posició de gènere.
 
Manuel Segade (A Coruña, 1977) és coordinador de continguts de Metrònom –Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani. Ha estat comissari de l’exposició La construcción del espectador,  per a la Fundación Luís Seoane de A Coruña (2003) i de Bruits, de l’artista Eric Sauvé a la Sala Muncunill de Terrassa  (2005). El seu treball com a investigador a la Universitat de Santiago de Compostela va tractar de la revisió de les estructures lingüístiques al·legòriques en l’escultura de la dècada dels 80 i actualment ultima la seva tesi a l’entorn de les pràctiques estètiques de la cultura de finals del segle XIX, a l’entorn de la producció d’una identitat somàtica i sexualitzada