Abril Carretero i Balcells

UNA DÈCADA DE SOMNI PROFUND

Una dècada de somni profund és un projecte d’investigació basat en les arts, que pretén generar un espai de reflexió i creació sobre les transformacions que es produeixen al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. L’edifici Estel, que es troba al centre geogràfic d’aquesta zona, crea una fractura en el paisatge urbà que l’envolta. Actualment es troba en un procés de remodelació que el convertirà en un bloc d’oficines. Hi ha una sincronia entre el temps en què es proposa aquest projecte i el temps en què aquest edifici tornarà a ser d’ús empresarial, després de patir un llarg període d’abandonament.

El seu caràcter, que era estàtic i inalterable, ens ha permès pensar sobre l’especulació immobiliària a la ciutat de Barcelona. Entenem aquest espai com un valor de canvi, un paisatge erm on s’han dipositat somnis i expectatives que no han pogut avançar. A partir del registre dels canvis que ara s’hi estan duent a terme, volem contracartografiar l’edifici i els efectes que genera al barri. Ens interessa l’espai d’impàs, el llindar entre estats, aquesta zona efímera que s’obre en els processos de transformació. Volem explorar les possibilitats expressives d’aquesta temporalitat per mitjà de la poètica de la xarxa de construcció. Aquest element matèric assenyala l’estat dels edificis de la ciutat i apareix en els processos de rehabilitació i transformació de l’espai urbà.

Ens agrada entendre aquest edifici com un monstre que ha estat adormit mentre respirava a través de la seva estructura sense façana, recobert per una membrana de xarxes. Ara s’inicia la metamorfosi del monstre de ciment, desvetllat pel soroll de la perforadora. En què estava somiant l’Estel?

El projecte ha rebut l’acompanyament de Lúa Coderch.

ENLLAÇ:
instagram

Abril Carretero i Balcells

UNA DÈCADA DE SOMNI PROFUND

Una dècada de somni profund és un projecte d’investigació basat en les arts, que pretén generar un espai de reflexió i creació sobre les transformacions que es produeixen al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. L’edifici Estel, que es troba al centre geogràfic d’aquesta zona, crea una fractura en el paisatge urbà que l’envolta. Actualment es troba en un procés de remodelació que el convertirà en un bloc d’oficines. Hi ha una sincronia entre el temps en què es proposa aquest projecte i el temps en què aquest edifici tornarà a ser d’ús empresarial, després de patir un llarg període d’abandonament.

El seu caràcter, que era estàtic i inalterable, ens ha permès pensar sobre l’especulació immobiliària a la ciutat de Barcelona. Entenem aquest espai com un valor de canvi, un paisatge erm on s’han dipositat somnis i expectatives que no han pogut avançar. A partir del registre dels canvis que ara s’hi estan duent a terme, volem contracartografiar l’edifici i els efectes que genera al barri. Ens interessa l’espai d’impàs, el llindar entre estats, aquesta zona efímera que s’obre en els processos de transformació. Volem explorar les possibilitats expressives d’aquesta temporalitat per mitjà de la poètica de la xarxa de construcció. Aquest element matèric assenyala l’estat dels edificis de la ciutat i apareix en els processos de rehabilitació i transformació de l’espai urbà.

Ens agrada entendre aquest edifici com un monstre que ha estat adormit mentre respirava a través de la seva estructura sense façana, recobert per una membrana de xarxes. Ara s’inicia la metamorfosi del monstre de ciment, desvetllat pel soroll de la perforadora. En què estava somiant l’Estel?

El projecte ha rebut l’acompanyament de Lúa Coderch.

ENLLAÇ:
instagram