LA IMATGE NEGATIVA: UNA ESTÈTICA DE LA DESIDENTIFICACIÓ

Aquest projecte neix d’una investigació teòrica que es desenvolupa al voltant de la imatge i la cultura visual actuals, en el context digital contemporani de les xarxes socials i la hipersaturació icònica.

Tot i que vivim un moment en què la producció d’imatges és desmesurada, aquesta inflació icònica no ha generat noves imatges o nous imaginaris. Més aviat, la nova cultura de la imatge en el context digital tendeix, cada cop més, a homogeneïtzar la mirada i a fer-nos perdre la imaginació. Les imatges es presenten i es construeixen a partir de la repetició, la còpia i el clixé, i contribueixen així a consolidar una estètica universal i hegemònica, molt vinculada a la “bellesa”, a l’absència d’error, a la brillantor. En voler formar part d’aquesta hegemonia visual, la imatge perd tot el seu potencial enunciatiu i emancipador.

La “imatge negativa” es planteja com una pràctica de resistència imaginària davant d’aquests mecanismes de producció del que és visible. Es proposa una instal·lació artística que, mitjançant l’experimentació material del que és estrany o abjecte, permeti l’obertura d’imaginaris menors o tingui en compte altres mirades que han quedat bandejades per les pràctiques de representació hegemòniques. Es presenta, doncs, com un dispositiu que permet activar una visió sensible i crítica que ajudi a recuperar altres formes de representació desplaçades.

El projecte ha rebut l’acompanyament d’Hac Vinent.