LA BANALIDAD DE HABLAR DEL TIEMPO
Aquest projecte d’investigació sobre la representació del temps té per objecte revisar la influència de les representacions meteorològiques en la nostra relació amb la crisi climàtica. La banalitat que envolta l’imaginari sobre les converses del temps es fa servir com a vehicle per problematitzar les actituds de fàstic i nihilisme climàtic. Tota crisi està influïda per les narratives que s’hi generen. L’activista Adrienne Maree Brown (Maree Brown + Solnit, 2022) explica que en l’acció climàtica hi ha un element de ficció, de relat de marca (storytelling), ja que estem donant forma a un futur que anhelem, però que encara no hem experimentat. Així doncs, representar el temps també és fer el temps, com una profecia autocomplerta. Allò que representem no precedeix la seva representació, sinó que és aquesta mateixa representació la que produeix el que representa. La conceptualització es fa per a un format audiovisual, en què les càmeres en estríming i l’ús del verd croma són eines clau amb les quals s’experimenta. Aquests instruments generen una dicotomia entre representació i realitat, de manera que posen en relleu les friccions entre imatge i construcció i com s’influeixen mútuament.
El projecte ha rebut l’acompanyament de Maria Alcaide.
LA BANALIDAD DE HABLAR DEL TIEMPO
Aquest projecte d’investigació sobre la representació del temps té per objecte revisar la influència de les representacions meteorològiques en la nostra relació amb la crisi climàtica. La banalitat que envolta l’imaginari sobre les converses del temps es fa servir com a vehicle per problematitzar les actituds de fàstic i nihilisme climàtic. Tota crisi està influïda per les narratives que s’hi generen. L’activista Adrienne Maree Brown (Maree Brown + Solnit, 2022) explica que en l’acció climàtica hi ha un element de ficció, de relat de marca (storytelling), ja que estem donant forma a un futur que anhelem, però que encara no hem experimentat. Així doncs, representar el temps també és fer el temps, com una profecia autocomplerta. Allò que representem no precedeix la seva representació, sinó que és aquesta mateixa representació la que produeix el que representa. La conceptualització es fa per a un format audiovisual, en què les càmeres en estríming i l’ús del verd croma són eines clau amb les quals s’experimenta. Aquests instruments generen una dicotomia entre representació i realitat, de manera que posen en relleu les friccions entre imatge i construcció i com s’influeixen mútuament.
El projecte ha rebut l’acompanyament de Maria Alcaide.