Emma Prats

THE LIMIT OF A BURNED PLACE

The limit of a burned place sorgeix de l’experiència personal d’arribar a un bosc cremat per primera vegada. Experiència que confirma que la crisi ecològica es manifesta també en la imatge com una crisi de la representació. Dins del context modern i occidental de la separació binomial entre humans i natura, en què la segona s’ha reduït a un espai pla, idealitzat, sublim, on es projecten emocions humanes i se n’exploten els recursos, sorgeix una escletxa entre aquest imaginari i el que realment està succeint davant nostre.

La intenció del projecte és explorar noves maneres de presentar i experienciar aquests espais mitjançant l’estudi situat en el terreny cremat del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, com una pràctica cartogràfica reproduïble dels territoris que hem anat allunyant mitjançant un seguit d’actes de violència.

Es testarà amb exercicis d’atenció que difuminin, descontextualitzin i descentralitzin l’experiència humana. Es vol jugar amb metodologies i eines de mesura i d’enregistrament de diversos formats i camps del saber per desplegar plans alternatius, amb l’objectiu de proposar múltiples dimensions que conflueixen en un mateix espai, des de l’humà al no humà, passant per la ficció, així com de qüestionar els processos que sostenen les narratives que ens configuren.

Es tracta d’escapar de l’operació de reducció i d’enquadrament on ens hem trobat en contradicció com a espectadors, de crear llenguatges que trenquin amb l’imaginari naturalista de la modernitat, assenyalant punts fora del mapa que retornin al món el seu encantament i multipliquin la seva superfície.

El projecte ha rebut l’acompanyament de Regina de Miguel.

ENLLAÇ:
instagram

Emma Prats

THE LIMIT OF A BURNED PLACE

The limit of a burned place sorgeix de l’experiència personal d’arribar a un bosc cremat per primera vegada. Experiència que confirma que la crisi ecològica es manifesta també en la imatge com una crisi de la representació. Dins del context modern i occidental de la separació binomial entre humans i natura, en què la segona s’ha reduït a un espai pla, idealitzat, sublim, on es projecten emocions humanes i se n’exploten els recursos, sorgeix una escletxa entre aquest imaginari i el que realment està succeint davant nostre.

La intenció del projecte és explorar noves maneres de presentar i experienciar aquests espais mitjançant l’estudi situat en el terreny cremat del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, com una pràctica cartogràfica reproduïble dels territoris que hem anat allunyant mitjançant un seguit d’actes de violència.

Es testarà amb exercicis d’atenció que difuminin, descontextualitzin i descentralitzin l’experiència humana. Es vol jugar amb metodologies i eines de mesura i d’enregistrament de diversos formats i camps del saber per desplegar plans alternatius, amb l’objectiu de proposar múltiples dimensions que conflueixen en un mateix espai, des de l’humà al no humà, passant per la ficció, així com de qüestionar els processos que sostenen les narratives que ens configuren.

Es tracta d’escapar de l’operació de reducció i d’enquadrament on ens hem trobat en contradicció com a espectadors, de crear llenguatges que trenquin amb l’imaginari naturalista de la modernitat, assenyalant punts fora del mapa que retornin al món el seu encantament i multipliquin la seva superfície.

El projecte ha rebut l’acompanyament de Regina de Miguel.

ENLLAÇ:
instagram