Xavier Safont
INTERACCIONS TERMODINÀMIQUES COS – ESPAI
El projecte Interaccions termodinàmiques cos – espai es refereix a les interaccions invisibles entre cossos metabòlics: la relació del propi cos amb l’espai i amb el cos dels altres. Em proposo estudiar conceptes espacials i metabòlics com a matemàtica i poesia per generar noves maneres d’enunciar sentiments quotidians.
“La temperatura és resistència, l’aire és empatia.” Aquesta és la premissa d’un projecte que afronto amb una certa densitat emocional, com la densitat de l’aire estancat d’una habitació que fa dies que no es ventila.
En cert moment, Mallarmé substitueix als seus poemes la paraula le ciel per l’azur. De manera semblant, analitzo l’elasticitat semàntica de la paraula clima. El clima entès com a hiperobjecte misteriós que s’escapa de qualsevol model predictiu que intenti copsar una idea precisa, parcial o global, d’esdeveniments concrets que succeeixen dins del caos del sistema. El clima entès com el motor de preguntes primitives, les més elementals de la condició humana, i també de les meves pròpies preguntes: què és l’aire? Què és la temperatura? Què té d’art l’arquitectura?
Badallo, em falta aire al cervell. Hauria d’obrir la finestra.
El projecte ha rebut l’acompanyament d’Anna Irina Russell.
ENLLAÇ:
Instagram
Xavier Safont
INTERACCIONS TERMODINÀMIQUES COS – ESPAI
El projecte Interaccions termodinàmiques cos – espai es refereix a les interaccions invisibles entre cossos metabòlics: la relació del propi cos amb l’espai i amb el cos dels altres. Em proposo estudiar conceptes espacials i metabòlics com a matemàtica i poesia per generar noves maneres d’enunciar sentiments quotidians.
“La temperatura és resistència, l’aire és empatia.” Aquesta és la premissa d’un projecte que afronto amb una certa densitat emocional, com la densitat de l’aire estancat d’una habitació que fa dies que no es ventila.
En cert moment, Mallarmé substitueix als seus poemes la paraula le ciel per l’azur. De manera semblant, analitzo l’elasticitat semàntica de la paraula clima. El clima entès com a hiperobjecte misteriós que s’escapa de qualsevol model predictiu que intenti copsar una idea precisa, parcial o global, d’esdeveniments concrets que succeeixen dins del caos del sistema. El clima entès com el motor de preguntes primitives, les més elementals de la condició humana, i també de les meves pròpies preguntes: què és l’aire? Què és la temperatura? Què té d’art l’arquitectura?
Badallo, em falta aire al cervell. Hauria d’obrir la finestra.
El projecte ha rebut l’acompanyament d’Anna Irina Russell.
ENLLAÇ:
Instagram
