Manuela Pereira Enríquez
VOLADURAS
Tinc un somni recurrent: començo a moure els meus braços i els meus peus s’alcen de terra. “Sé volar” em recordo; després, em pregunto: “per què no ho faig més sovint?” I em desperto.
Per a mi és senzill, això de volar ―em dic— com ho és per a la puput planar sobre l’alzina quan busca on fer el niu. u pu, pu, pu.
“Volar és suspendre’s, tocar els núvols amb les mans sense tenir por de caure”
Volar és esclatar, fer saltar pels aires, EXPLOTAR
com ho fan les pedres epidiorites amb 600 kg de pólvora i dinamita
PUM, PUM, PUM, PUM, PUUUUM
Les detonacions que ressonen en aquestes lletres evoquen les nombroses explosions que van provocar els meus oncles en les pedreres granítiques gallegues. Aquestes explosions busquen extreure la pedra que després es comercialitza com a material de construcció o per produir àrids. Quan la terra esclata en mil trossos, tot sembla aturar-se. Els meus oncles, els operaris, els treballadors es queden immòbils alhora; tot segueix un ritme que gairebé no es percep i són escassos els segons perquè tot torni a la normalitat. Però quan són les meves tietes les qui “exploten”, l’efecte és completament diferent: tot passa a una velocitat fulminant, un terrabastall ressona i les parets de granit, aixecades amb les mateixes pedres del penyater, vibren. Això em fa reflexionar sobre les idees de Sara Ahmed a Complaint!: la força de la queixa, una força que no es limita a l’acte de la parla. És un crit, un esclat que sacseja el que semblava inamovible. Com una detonació en les pedreres, la queixa és capaç de trencar el sòlid i de crear fissures on abans hi havia roca ferma. No és només un acte de resistència, sinó un gest que exigeix ser escoltat, una interrupció en el flux normal d’allò que és quotidià. Així, el material audiovisual arxivat que van enregistrar els obrers es convertirà en la base de la creació d’una instal·lació. Es proposa explorar les múltiples accepcions de la brutalitat poètica del verb.
Volar també és alliberar-se,
abstreure’s, transcendir el cos
i la ment
Volar és,
Volar
ENLLAÇ:
Instagram
Manuela Pereira Enríquez
VOLADURAS
Tinc un somni recurrent: començo a moure els meus braços i els meus peus s’alcen de terra. “Sé volar” em recordo; després, em pregunto: “per què no ho faig més sovint?” I em desperto.
Per a mi és senzill, això de volar ―em dic— com ho és per a la puput planar sobre l’alzina quan busca on fer el niu. u pu, pu, pu.
“Volar és suspendre’s, tocar els núvols amb les mans sense tenir por de caure”
Volar és esclatar, fer saltar pels aires, EXPLOTAR
com ho fan les pedres epidiorites amb 600 kg de pólvora i dinamita
PUM, PUM, PUM, PUM, PUUUUM
Les detonacions que ressonen en aquestes lletres evoquen les nombroses explosions que van provocar els meus oncles en les pedreres granítiques gallegues. Aquestes explosions busquen extreure la pedra que després es comercialitza com a material de construcció o per produir àrids. Quan la terra esclata en mil trossos, tot sembla aturar-se. Els meus oncles, els operaris, els treballadors es queden immòbils alhora; tot segueix un ritme que gairebé no es percep i són escassos els segons perquè tot torni a la normalitat. Però quan són les meves tietes les qui “exploten”, l’efecte és completament diferent: tot passa a una velocitat fulminant, un terrabastall ressona i les parets de granit, aixecades amb les mateixes pedres del penyater, vibren. Això em fa reflexionar sobre les idees de Sara Ahmed a Complaint!: la força de la queixa, una força que no es limita a l’acte de la parla. És un crit, un esclat que sacseja el que semblava inamovible. Com una detonació en les pedreres, la queixa és capaç de trencar el sòlid i de crear fissures on abans hi havia roca ferma. No és només un acte de resistència, sinó un gest que exigeix ser escoltat, una interrupció en el flux normal d’allò que és quotidià. Així, el material audiovisual arxivat que van enregistrar els obrers es convertirà en la base de la creació d’una instal·lació. Es proposa explorar les múltiples accepcions de la brutalitat poètica del verb.
Volar també és alliberar-se,
abstreure’s, transcendir el cos
i la ment
Volar és,
Volar
ENLLAÇ:
Instagram
