Mireia Molina Costa

AMA ARA L’ECO NUA

Ama ara l’eco nua
ama, d’amar
ara, aquí
amarar, de cobrir amb aigua
l’eco, ara, torna
nua, de ser-hi

De la proposta Ama ara l’eco nua brollen liquiditats, matèria desfeta o desconstruccions del llenguatge per mitjà de la paraula, la pronúncia, el cant, l’articulació verbal o no verbal i el silenci. En raja el desig que el cos (es) pronunciï i es manifesti líquid i porós, se n’escorrin sonoritats ecosistèmiques (1) i s’invoqui la interrelació ineludible amb la materialitat —no només la llunyania (2) — marina.

Tot el que emana d’aquest projecte/ritual desemboca en la creació d’(en)cants: cançons o poemes creats a partir d’una exploració de la modulació i l’afinació vocal, la respiració, la meditació, així com l’engendrament d’una poètica ecofeminista i posthumanística, que invoquen sonoritats i imaginaris hidrofeministes. El projecte s’arrela, com una alga al fons marí, en la mitologia i la tradició local (3)i proposa revisitar-la des de la crítica eco/hidrofeminista i decolonial. Denuncia l’alienació, l’objectivització, la sexualització que pateix el mar, el seu ecosistema i allò que ha significat metafòricament en discursos antropocèntrics i cisheteropatriarcals que encara es perpetuen en les havaneres (4).

Ama ara l’eco nua reescriu, resignifica i resonoritza la imatge alienada del mar i també tota la categorització binària —la dona, l’estrangera, l’amor romàntic, el mar inert— que la narrativa eurocèntrica ofega en el mar. Tot això es condensa en la creació d’havaneres hidrofeministes i diversos (en)cants sonors-poètics, per mitjà de la invocació de goges i de sirenes, de sons ecosistèmics i de crítica decolonial, liquiditats, fluxos, llenguatge lunar i astrològic, potser també la hidromància o la cledonomància, l’exhalació i la inhalació, i el silenci.

El projecte ha rebut l’acompanyament de Dania Shihab.

 

 


(1) . ɳ i ɱ

(2). ♆

(3). Goges, dones de fum i d’aigua, escorpins, crancs, sirenes, marugues…

(4). Sal mulatita / salte del mar, / que a mi me gusta / que a mi me encanta / que a mi me gusta / tu delantal. La caña dulce, havanera tradicional.

 

ENLLAÇ:
instagram

Mireia Molina Costa

AMA ARA L’ECO NUA

Ama ara l’eco nua
ama, d’amar
ara, aquí
amarar, de cobrir amb aigua
l’eco, ara, torna
nua, de ser-hi

De la proposta Ama ara l’eco nua brollen liquiditats, matèria desfeta o desconstruccions del llenguatge per mitjà de la paraula, la pronúncia, el cant, l’articulació verbal o no verbal i el silenci. En raja el desig que el cos (es) pronunciï i es manifesti líquid i porós, se n’escorrin sonoritats ecosistèmiques (1) i s’invoqui la interrelació ineludible amb la materialitat —no només la llunyania (2) — marina.

Tot el que emana d’aquest projecte/ritual desemboca en la creació d’(en)cants: cançons o poemes creats a partir d’una exploració de la modulació i l’afinació vocal, la respiració, la meditació, així com l’engendrament d’una poètica ecofeminista i posthumanística, que invoquen sonoritats i imaginaris hidrofeministes. El projecte s’arrela, com una alga al fons marí, en la mitologia i la tradició local (3)i proposa revisitar-la des de la crítica eco/hidrofeminista i decolonial. Denuncia l’alienació, l’objectivització, la sexualització que pateix el mar, el seu ecosistema i allò que ha significat metafòricament en discursos antropocèntrics i cisheteropatriarcals que encara es perpetuen en les havaneres (4).

Ama ara l’eco nua reescriu, resignifica i resonoritza la imatge alienada del mar i també tota la categorització binària —la dona, l’estrangera, l’amor romàntic, el mar inert— que la narrativa eurocèntrica ofega en el mar. Tot això es condensa en la creació d’havaneres hidrofeministes i diversos (en)cants sonors-poètics, per mitjà de la invocació de goges i de sirenes, de sons ecosistèmics i de crítica decolonial, liquiditats, fluxos, llenguatge lunar i astrològic, potser també la hidromància o la cledonomància, l’exhalació i la inhalació, i el silenci.

El projecte ha rebut l’acompanyament de Dania Shihab.

 

 


(1) . ɳ i ɱ

(2). ♆

(3). Goges, dones de fum i d’aigua, escorpins, crancs, sirenes, marugues…

(4). Sal mulatita / salte del mar, / que a mi me gusta / que a mi me encanta / que a mi me gusta / tu delantal. La caña dulce, havanera tradicional.

 

ENLLAÇ:
instagram