06:45

Cada dia, desenes de persones s’apleguen a l’entrada d’algun dels magatzems de construcció més concorreguts dels polígons que s’estenen per la província de Barcelona. Esperen que algú els reculli per anar a treballar a l’obra. A l’ombra dels discursos que circulen en els sectors de l’arquitectura política, la indústria musical, el disseny o la producció artística contemporània, continuen existint històries de resiliència que formen part del que no ensenyen aquestes disciplines.

Algunes d’aquestes històries s’agrupen aquí, als carrers dels polígons industrials d’arreu del territori. Però el que aparentment és una mostra més de la precarietat d’algunes minories culturalment desplaçades o marginades amaga un conjunt d’històries efímeres i multidireccionals que deixen entreveure formes de subsistència en la precarietat.

Aquesta és una proposta d’investigació artística que vol desfer-se de l’imaginari que afirma que la precarietat és un fet puntual, una excepció del sistema. Aquests escenaris de resiliència, en què s’articulen relacions al marge de l’economia racionalitzada, posseeixen un caràcter performatiu.

Entendre les forces que agrupen aquests col·lectius, al límit de la governança del capital, en què la competència és alhora aliança, crea comunitats diverses i efervescents que aporten pistes per a una subsistència futura i alternativa.

El projecte ha rebut l’acompanyament de Mario Santamaría.

ENLLAÇ:
instagram