EL PAS PER LA PORTA ESTRETA: RIUS I MUNTANYES EN NITS D’ESTIU
Maons de tova d’argila de riu i argila de muntanya, transferència de fotografia sobre una planxa d’acer laminat en fred, perfils metàl·lics, graons d’acer, transferència sobre metacrilat, llanterna led, projecció i cablatge.
Mesures variables
Des de l’inici, aquest treball ha intentat mantenir-se en un punt de ceguesa, sense poder imaginar el final; per això s’han escollit aquestes peces modulars, gairebé idèntiques pel que fa a la forma però no a la substància. Els mòduls, en forma de maons, planxes i perfils, configuren una arquitectura que aconsegueix superposar significats que, com qui escriu una paraula sobre l’altra, es ratllen per ser il·legibles. La cerca de l’esborrament constant, la il·legibilitat neta dels objectes i les formes són un acostament al fet de no dir res, de no veure res.
EL PAS PER LA PORTA ESTRETA: RIUS I MUNTANYES EN NITS D’ESTIU
Maons de tova d’argila de riu i argila de muntanya, transferència de fotografia sobre una planxa d’acer laminat en fred, perfils metàl·lics, graons d’acer, transferència sobre metacrilat, llanterna led, projecció i cablatge.
Mesures variables
Des de l’inici, aquest treball ha intentat mantenir-se en un punt de ceguesa, sense poder imaginar el final; per això s’han escollit aquestes peces modulars, gairebé idèntiques pel que fa a la forma però no a la substància. Els mòduls, en forma de maons, planxes i perfils, configuren una arquitectura que aconsegueix superposar significats que, com qui escriu una paraula sobre l’altra, es ratllen per ser il·legibles. La cerca de l’esborrament constant, la il·legibilitat neta dels objectes i les formes són un acostament al fet de no dir res, de no veure res.