TREBALLS FORÇATS

INAUGURACIÓ:
DIJOUS 13 DE MAIG DE 2010.
CANUDA, 17 – 21, PRINCIPAL 2A. BARCELONA.

EXPOSICIÓ:
DEL 13 AL 22 DE MAIG DE 2010.
CANUDA, 17 – 21, PRINCIPAL 2A. BARCELONA.

CRÈDITS:

ARTISTES:
MIREIA C. SALADRIGUES
ANNEGIEN VAN DOORN I VERÓNICA LUYO
RAQUEL FRIERA
MIQUEL GARCÍA
NÚRIA GÜELL
TJASA KANCLER
ALBA MAYOL CURCI I ÁLVARO RAMÍREZ
DANIELA ORTIZ
ZEYNO PEKÜNLÜ

A CURA DE:
ORIOL FONTDEVILA
TXUMA SÁNCHEZ

DISSENY GRÀFIC:
BIS DIXIT.

UNA COPROPUCCIÓ DE SALA D’ART JOVE I FESTIVAL LOOP.

DESCARREGUES:
FULL DE SALA
ANUARI 2010-2011

TREBALLS FORÇATS

Tot i l’aparença d’amateurs i de no profit econòmic que tenen actualment certs treballs en vídeo –especialment els que es fan per mitjà de tecnologies digitals i telèfons mòbils, així com els que es distribueixen per mitjà de plataformes d’Internet–, ens podem preguntar també en quina mesura el temps de producció videogràfica es pot considerar realment com un temps lliure. O bé, plantejat a la inversa, ens podem preguntar fins a quin punt la creixent mediatització audiovisual de tots els aspectes de la vida es correspon també a processos de subjectivació que tendeixen a la coerció disciplinària, més que no pas a la intensificació de la creativitat i de l’autonomia.

Treballs forçats reuneix un seguit de projectes de vídeo que consideren la producció cultural i de la imatge com a elements constitutius de la realitat, si bé al mateix temps s’interroguen per les possibilitats del mateix mitjà videogràfic per desafiar-ne alguns elements i efectes. En els treballs que presentem amb aquesta exposició, la pràctica analítica de contextos socials, relacionats en alguns casos de manera ben directa amb les pròpies estructures del treball cultural i de la producció immaterial, va de la mà de la voluntat d’intervenir-hi críticament i d’introduir ruptures en les cadenes de significats i regulacions que articulen la vida quotidiana.

Amb el fet de realitzar l’exposició en un pis particular volem subratllar, precisament, alguns aspectes de la pràctica audiovisual que actualment incideixen a reconfigurar la quotidianitat i, més concretament, l’àmbit domèstic. En aquest sentit considerem, per una banda, la transformació de les llars en una espècie d’operadors culturals cada vegada més complexos, des on l’usuari ja no sols és receptor d’uns determinats continguts audiovisuals, sinó que actualment també procedeix a realitzar-los, distribuir-los, administrar-los i també a emetre’ls. En aquest sentit, la distància entre l’espai privat i l’esfera pública sembla fer-se més curta, al mateix temps que veiem debilitar-se allò que en un moment es podia plantejar com a hegemònic o que els diferents mitjans de comunicació assenyalaven com a preeminent.

En segon lloc, l’àmbit domèstic també compareix alterat per la consegüent i probablement definitiva difuminació entre el temps del treball i el temps lliure. Si per una banda el filòsof Paolo Virno descrivia la manera com la producció cultural ha esdevingut el paradigma per al desenvolupament generalitzat de les actuals formes de treball en el marc del postfordisme –tant pel que fa a la flexibilització del treball com també la seva precarització–, amb la subsegüent democratització que s’ha produït de les tecnologies de la comunicació i de l’audiovisual es pot argumentar que, a banda de l’aparent empoderament de l’usuari, també acabem sotmesos a una cadena productiva imparable i que és capaç de travessar de manera definitiva tots els nostres temps i espais.

En una part important de la producció artística i videogràfica actual i també en la selecció de projectes que presentem amb Treballs forçats, podem observar la necessitat de generar reflexió a l’entorn de la mateixa conjuntura de la producció cultural en la contemporaneïtat, així com les possibilitats d’intervenir socialment i de manera crítica des d’aquest àmbit. L’anàlisi d’aspectes del mateix sistema cultural i de la producció artística en particular es dóna en consonància, per tant, amb la consideració d’aspectes més generals a l’entorn dels processos contemporanis d’audiovisualització, així com les implicacions que aquests tenen sobre els àmbits del treball, l’esfera pública i també l’espai privat.