El col·lectiu bord el formem l’Aina Canyelles, l’Iris Verge i l’Eduard Olesti. Som tres individus que ens desenvolupem en àmbits molt diferents, com el periodisme, el disseny, la militància de barri, la comunicació, la il·lustració, la filologia o la direcció escènica.
Com a col·lectiu, considerem fonamental instal·lar els discursos artístics des d’una perspectiva de responsabilitat del lloc que ocupa la producció cultural a la societat contemporània. És per això que apostem per unes pràctiques que responguin als tres eixos cabdals que impliquen la perspectiva de classe: anticapitalisme, feminisme i antiracisme.
Considerem que l’art és una eina de comunicació i que, per tant, ofereix la possibilitat de modificar mirades, accions i moviments socials. Creiem, però, que la pràctica artística sovint s’aliena en circuits artístics d’una manera entròpica i no té en compte la realitat de les veïnes que no tenen accés a certs capitals culturals.
Per aquests motius, pensem que s’ha de col·lectivitzar l’art, i no ha de quedar sectoritzat.
Així doncs, ens preguntem de quina manera podem traslladar aquests debats entorn de la vinculació de la pràctica artística amb processos de transformació política que impliquin un retorn a la societat. Tot i que som conscients de les complicacions que aquesta tasca comporta, creiem fermament en les possibilitats de la mediació artística i cultural. Per això un dels nostres objectius principals és establir diàlegs directes entre moviments polítics, col·lectius i comunitats.
El col·lectiu bord el formem l’Aina Canyelles, l’Iris Verge i l’Eduard Olesti. Som tres individus que ens desenvolupem en àmbits molt diferents, com el periodisme, el disseny, la militància de barri, la comunicació, la il·lustració, la filologia o la direcció escènica.
Com a col·lectiu, considerem fonamental instal·lar els discursos artístics des d’una perspectiva de responsabilitat del lloc que ocupa la producció cultural a la societat contemporània. És per això que apostem per unes pràctiques que responguin als tres eixos cabdals que impliquen la perspectiva de classe: anticapitalisme, feminisme i antiracisme.
Considerem que l’art és una eina de comunicació i que, per tant, ofereix la possibilitat de modificar mirades, accions i moviments socials. Creiem, però, que la pràctica artística sovint s’aliena en circuits artístics d’una manera entròpica i no té en compte la realitat de les veïnes que no tenen accés a certs capitals culturals.
Per aquests motius, pensem que s’ha de col·lectivitzar l’art, i no ha de quedar sectoritzat.
Així doncs, ens preguntem de quina manera podem traslladar aquests debats entorn de la vinculació de la pràctica artística amb processos de transformació política que impliquin un retorn a la societat. Tot i que som conscients de les complicacions que aquesta tasca comporta, creiem fermament en les possibilitats de la mediació artística i cultural. Per això un dels nostres objectius principals és establir diàlegs directes entre moviments polítics, col·lectius i comunitats.