Ezequiel Soriano
En Juli Mesa diu: “Envellim en els espais dels records / quan ens mouen d’aquests espais, quina / esperança ens queda de recuperar el seny / de veure’ns en el mirall i reconèixer la nostra història.”
Les tres artistes d’aquesta exposició conversen des de tres llocs diferents. Intercanvien postals dels espais que estan construint. La Judit construeix la casa del seu pare, que va començar a documentar quan per fi es va decidir a entrar-hi. La Marta està cimentant la casa familiar, descobrint les bases fràgils del seu equilibri. La Meritxell dissenya un lloc on passar el temps, un lloc que no existeix i que ha d’erigir. Des d’aquestes arquitectures íntimes conversen sobre el descontrol, sobre les plantes que adornen, el vidre i el xoc i sobre alguna cosa que existeix per si mateixa.
Gripau cura’m del reflex és una proposta curatorial d’Ezequiel Soriano que s’emmarca en el programa de col·laboració Subtrames.
Ezequiel Soriano
En Juli Mesa diu: “Envellim en els espais dels records / quan ens mouen d’aquests espais, quina / esperança ens queda de recuperar el seny / de veure’ns en el mirall i reconèixer la nostra història.”
Les tres artistes d’aquesta exposició conversen des de tres llocs diferents. Intercanvien postals dels espais que estan construint. La Judit construeix la casa del seu pare, que va començar a documentar quan per fi es va decidir a entrar-hi. La Marta està cimentant la casa familiar, descobrint les bases fràgils del seu equilibri. La Meritxell dissenya un lloc on passar el temps, un lloc que no existeix i que ha d’erigir. Des d’aquestes arquitectures íntimes conversen sobre el descontrol, sobre les plantes que adornen, el vidre i el xoc i sobre alguna cosa que existeix per si mateixa.
Gripau cura’m del reflex és una proposta curatorial d’Ezequiel Soriano que s’emmarca en el programa de col·laboració Subtrames.
