Lxs artistes d’aquesta exposició treballen des del moviment i la inestabilitat, explorant la tensió entre matèria i acció. Si agafem una caixa, la girem, la tornem a girar i repetim els passos al revés, deixa de ser només una caixa: es converteix en un objecte explorat, voltejat, revisat. Si una pedra es guarda, s’extreu, s’observa i es deixa anar, ja no és la mateixa: ha estat interrogada, retinguda i alliberada. Si la caixa ja no és caixa i la pedra ja no és pedra, és perquè l’acció no està marcada per una intenció prèvia, sinó per les relacions que sorgeixen entre els elements.

Els treball de lxs artistes se situen en aquest llindar on l’objecte deixa de ser estàtic i esdevé rastre de la seva pròpia mutació. L’acció no resideix únicament en el visible, sinó també en el que succeeix en l’imperceptible: l’atzar, el transcurs, la casualitat. Un traç de pols a terra, la ressonància d’un gest reiterat, la vibració d’una superfície al contacte.

En la fricció es desplega un diàleg entre el que canvia i el que roman. Un moviment entre acoblaments. Les peces es freguen, es desplacen, es reconfiguren. Mai romanen quietes i és en el desequilibri on troben sentit. L’exposició es concep com un entorn viu, un espai de trobada entre la matèria, la petjada i el temps. Tot s’inscriu en un procés continu, on l’obertura de possibilitats és una seqüència en la qual la conclusió no és l’objectiu.

En aquell llindar on, és una proposta curatorial de Manuela Pereira Enríquez en col·laboració amb Homesession, el Grup d’Innovació Docent “Art, Professió i Docència” de la Universitat de Barcelona i la Sala d’Art Jove. Participen lxs artistes d’últim curs Marga Estelrich, Alex Luz Palomares i Marc Salas Armengol.