PROGRAMA:

18.00-18.15h –  del més enllà, teresa w ･*:｡.｡:*･゜ﾟ･*

18.20-18.50h –  Carn i pedra, Mikel Adán Tolosa i Irene Rojo

19.05-19.40h –  ama ara l’eco nua, Mireia Molina Costa

19.50-20.15h – Magical Theys, Alicia Arévalo

del més enllà  de teresa w ･*:｡.｡:*･゜ﾟ･*

teresa w ･*:｡.｡:*･゜ﾟ･* ens presenta, entre estrelles i un cablejat ingràvid, el rastre d’una investigació sonora amb què es pot repensar com s’articula l’espai-temps després de la mort. Quins límits té un cos sense matèria? Quin espai ocupa allò que desborda l’espai? Quins temps encavalcats trobem més enllà del temps? Com sona el que ja no hi és? Relacionant veus de diverses generacions, la peça construeix una partitura de gestos o una coreografia de sons que ens convida a imaginar un més enllà especulatiu i polifònic. Amb el so com a guia, creuem el vel que separa lis mortis i lis vivis, el visible i l’invisible, per transitar en un ritual col·lectiu pel no-res.

Amb el suport de Beques per a la Recerca i la Innovació en l’àmbit de les Arts Visuals, Es Far Cultural, ACVIC, l’Escola d’Art de Vic i CC Guinardó.

Agraïments: Júlia Suñer, Alba Mendoza, Mireia Cuesta, Estel Boada, Martina Petric, Fito Conesa, Joan Claudi Minguell, Albert Gironès López, Albert Gironès Vallverdú, Diego Simone i tot l’equip de la Sala d’Art Jove.

Carn i pedra Mikel Adán Tolosa i Irene Rojo

Amb el desig d’explorar sinergies entre disciplines, la pràctica escultora de Mikel Adán Tolosa i la dansa d’Irene Rojo comencen una conversa en què el gest estova l’escultura i, al mateix temps, aquesta busca —sense trobar-hi resposta— maneres de fixar el moviment d’un cos que no s’atura. A partir d’un contacte estès entre dansa i escultura, entre el contact improvisation i els nous materialismes, Mikel i Irene ens conviden a flexibilitzar els límits entre cos i matèria, subjecte i objecte, procés i resultat.

Amb el suport de La Caldera

ama ara l’eco nua Mireia Molina Costa

Ens submergim en les profunditats aquàtiques per escoltar com la mar canta una havanera. Capgirant les lògiques d’aquest gènere musical —tan vinculat al folklore català com al seu llegat colonial—, Mireia Molina Costa ens ofereix la possibilitat d’una nova escolta des d’una consciència hidrofeminista. En ressonar per les profunditats marines, aquestes melodies ens pregunten: quins sons nous emergeixen de la boca salada de l’aigua? Vibracions no humanes, càntics màgics de les dones d’aigua, els silencis que encara murmuren en les violències de les rutes transatlàntiques. Així, les havaneres es transformen en un dispositiu que ens permet parar atenció a totes les històries que es precipiten, al ritme de la mar, entre onada i onada.

 Magical Theys. Alicia Arévalo

Magical Theys és una exploració de l’arquetip del cavaller com una especulació imaginada des del gènere no-binari i els animes de Magical Girls. La performance es configura com un Henshin, escenes comunes en aquest tipus d’animes en què els personatges es transformen màgicament a través de les seves vestimentes. Aquesta metamorfosi dilatada en el temps compta amb diferents fases on s’exploren performativitats masculines, femme i tot allò que habita entre mitges a través de reinterpretacions de cançons medievals com el romanç del s. XV La Doncella Guerrera.

Amb el suport de L’Estruch Fàbrica de Creació i Centre Civic Casa Golferichs.

Amb acompanyament de Guillem Jiménez. Vestuari de Noina Espinos.