A La siesta de las cosas, Ángel González assenyala que la funció de l’art rau en la seva comensalitat, en la capacitat que té de congregar les persones al voltant d’alguna cosa, i això,  conseqüentment, permet el diàleg i que, eventualment, esdevé cultura.

Amb aquest programa curatorial volem situar l’art com a centre que ens convida a reunir-nos al voltant de la taula, a enllaçar-nos, a col·lectivitzar-nos i a transformar-nos en agents centrals d’una convivència. És des d’aquest espai comú que busquem plantejar i problematitzar la precarietat del sector cultural, per tal de generar eines que ens permetin eludir-la. Des d’una pràctica curatorial-relacional, utilitzem l’art per mediar, col·lectivitzari sostenir convivències.

Steyer ens assenyala que “El camp de l’art és un espai de violenta contradicció i de tremenda explotació. És un lloc de xafarderies sobre el poder, l’especulació, l’enginyeria financera i la manipulació massiva i fraudulenta. Però també és un lloc de comunitat, moviment, energia i desig”. Entenem que la nostra funció com a curadores és permetre aquest lloc de comunitat, de moviment, d’energia i de desig.

Una mesa de tres patas és una proposta de Mana Pinto i Salva G. Ojeda en el marc d’Art Jove Curadoria 2025.