Daniel Cao

VINADER

Vinader és un projecte fotogràfic i d’investigació especulativa sobre l’equilibri entre el desenvolupament tecnològic i el món natural. Guiat per la tradicional aparició d’ovnis al voltant de la muntanya de Montserrat, aquest projecte consisteix en la creació d’un relat de ficció fotogràfica i audiovisual basat en el disseny de naus espacials d’arquitectura alienígena mitjançant recursos naturals, concretament, bolets.

L’elecció dels bolets per dur a terme aquest projecte no és casual. Hi ha diverses teories que suposen que els bolets no són d’aquest món. A diferència de qualsevol altra forma de vida al nostre planeta, les espores dels fongs són quasi perfectament aptes per als viatges espacials. Poden sobreviure als buits i a temperatures summament baixes; la closca d’una espora és un dels materials més electrodensos de la natura, molt semblant al metall; fins i tot es poden formar corrents globals a la superfície gairebé metàl·lica d’una espora arrossegada pel vent, que llavors actua com a repel·lent davant la radiació extrema de l’espai. És inimaginable que alguna cosa pugui evolucionar fins a arribar a ser tan apta per explorar l’Univers..

El projecte a comptat amb l’acompanyament de Núria Gómez Gabriel.

ENLLAÇ:
web
instagram

Daniel Cao

VINADER

Vinader és un projecte fotogràfic i d’investigació especulativa sobre l’equilibri entre el desenvolupament tecnològic i el món natural. Guiat per la tradicional aparició d’ovnis al voltant de la muntanya de Montserrat, aquest projecte consisteix en la creació d’un relat de ficció fotogràfica i audiovisual basat en el disseny de naus espacials d’arquitectura alienígena mitjançant recursos naturals, concretament, bolets.

L’elecció dels bolets per dur a terme aquest projecte no és casual. Hi ha diverses teories que suposen que els bolets no són d’aquest món. A diferència de qualsevol altra forma de vida al nostre planeta, les espores dels fongs són quasi perfectament aptes per als viatges espacials. Poden sobreviure als buits i a temperatures summament baixes; la closca d’una espora és un dels materials més electrodensos de la natura, molt semblant al metall; fins i tot es poden formar corrents globals a la superfície gairebé metàl·lica d’una espora arrossegada pel vent, que llavors actua com a repel·lent davant la radiació extrema de l’espai. És inimaginable que alguna cosa pugui evolucionar fins a arribar a ser tan apta per explorar l’Univers..

El projecte a comptat amb l’acompanyament de Núria Gómez Gabriel.

ENLLAÇ:
web
instagram