Júlia Zapata Llargués
TRASH
Trash és una recerca sobre les nocions de residu i perifèria, amb la voluntat d’encetar històries que generin un espai que permeti qüestionar les nostres formes de relació amb l’entorn.
El projecte pretén investigar diferents metodologies que defugin les lògiques capitalistes, incloent-hi també les del sistema artístic. Per això, la seva formalització es planteja com un híbrid entre l’exposició i el relat, el que és material i el que és virtual, l’interior i l’exterior, amb l’objectiu de diluir les fronteres —materials i formals— de la sala d’exposicions i de la mateixa pràctica artística.
A més, aborda la representació d’algunes de les múltiples relacions ecològiques que compartim dins del contínuum naturcultural des d’una perspectiva situada i encarnada —i, per tant, sempre parcial i immersa en l’àmbit material. Es tracta d’una indagació sobre les formes de relatar una intimitat afectiva amb el món, la manera d’afectar-lo i de ser afectadxs.
El projecte a comptat amb l’acompanyament de Llaspispanc.
NOVA I CURIOSA RELACIÓ
Inspirades per l’amistat que vincula els integrants de Dau al Set i pel taller d’Enric Tormo, que els acollia, l’equip del P.I.C. donem voltes a les relacions que ocorren en un espai, com si fos un tauler d’un joc. Nova i curiosa relació planteja la creació d’un taller 2.0 on reunim diversos artistes perquè ens ajudin a construir aquest espai-joc, consistent a trobar les pistes fins a sortir d’una habitació. En diem taller 2.0 perquè no l’entenem tant com un espai físic, sinó com un sistema que ens interrelaciona. Així, a prova de buscar-ne la sortida, esperem que les participants entrin a habitar la nostra nova i curiosa relació.
Aquesta proposta és el resultat de la investigació i treball que el Programa d’Investigació Curatorial (P.I.C.) ha dut a terme durant el 2022, a partir de l’exposició La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, impressor i fotògraf.
ENLLAÇ:
instagram
Júlia Zapata Llargués
TRASH
Trash és una recerca sobre les nocions de residu i perifèria, amb la voluntat d’encetar històries que generin un espai que permeti qüestionar les nostres formes de relació amb l’entorn.
El projecte pretén investigar diferents metodologies que defugin les lògiques capitalistes, incloent-hi també les del sistema artístic. Per això, la seva formalització es planteja com un híbrid entre l’exposició i el relat, el que és material i el que és virtual, l’interior i l’exterior, amb l’objectiu de diluir les fronteres —materials i formals— de la sala d’exposicions i de la mateixa pràctica artística.
A més, aborda la representació d’algunes de les múltiples relacions ecològiques que compartim dins del contínuum naturcultural des d’una perspectiva situada i encarnada —i, per tant, sempre parcial i immersa en l’àmbit material. Es tracta d’una indagació sobre les formes de relatar una intimitat afectiva amb el món, la manera d’afectar-lo i de ser afectadxs.
El projecte a comptat amb l’acompanyament de Llaspispanc.
NOVA I CURIOSA RELACIÓ
Inspirades per l’amistat que vincula els integrants de Dau al Set i pel taller d’Enric Tormo, que els acollia, l’equip del P.I.C. donem voltes a les relacions que ocorren en un espai, com si fos un tauler d’un joc. Nova i curiosa relació planteja la creació d’un taller 2.0 on reunim diversos artistes perquè ens ajudin a construir aquest espai-joc, consistent a trobar les pistes fins a sortir d’una habitació. En diem taller 2.0 perquè no l’entenem tant com un espai físic, sinó com un sistema que ens interrelaciona. Així, a prova de buscar-ne la sortida, esperem que les participants entrin a habitar la nostra nova i curiosa relació.
Aquesta proposta és el resultat de la investigació i treball que el Programa d’Investigació Curatorial (P.I.C.) ha dut a terme durant el 2022, a partir de l’exposició La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, impressor i fotògraf.
ENLLAÇ:
instagram
