FUNCIÓ TRENCADA. ARXIU D’OBJECTES RECONFIGURATS
El hackeig és l’art de trencar un objecte amb la finalitat de donar-li altres usos i significats. També pot ser entès com un gest que ens convida a repensar i a reapropiar-nos d’una petita porció del món material (produït en massa i global) que ens envolta i ens compon. Mitjançant l’apropiació d’imatges extretes de pel·lícules, Funció trencada. Arxiu d’objectes reconfigurats pretén generar una col·lecció de microalteracions que mostrin una diversitat de hackejos.
El hackeig es pot concebre com una pràctica que desestabilitza els objectes-món. Per mitjà del trencament (formal o funcional) de l’objecte, permet alterar les materialitats donades i apropiar-se’n, generar altres narratives i vincles (in)esperats, crear espais on existir i fer(-se) cos. Així doncs, el hackeig implica copsar la ruptura com una potencialitat, que ens convida a veure altres maneres d’existir a través seu. I si, tal com opina Sara Ahmed a Para qué sirve (2020), pensem en els cossos trencats com aquells que poden tornar-se a trencar, la ruptura de l’objecte hackejat es pot entendre com una profecia, una manera de desitjar-lo com a destí. Per tant, no només permet fer-nos petits espais, sinó que també ens mostra els objectes com a potències, com a coses que mai són del tot, que poden ser modificades i resignificades. En definitiva, l’acte de hackejar es pot entendre com una acció micropolítica: una reapropiació fugaç de les materialitats que ens rodegen, guien i afecten. Un instant de fabulació, que obre petits camins torts.
Funció trencada. Arxiu d’objectes reconfigurats pretén ser una peça audiovisual que recopila, col·lecciona i uneix hackejos que apareixen en diferents pel·lícules. Si entenem el cinema com l’art que produeix moltes de les imatges que configuren els nostres mons globals, ens sembla interessant buscar, en els seus gestos, microalteracions d’objectes que generin petites ruptures materials, i reapropiar-nos així de les imatges que (con)formen. En altres paraules, crear el que s’entén per anarxiu, un espai que, a través de la unió i l’organització d’aquest recull, ens convidi a entendre la potència del trencament mitjançant un espai expositiu i públic que permeti explorar altres mons possibles, és a dir, un lloc de ruptures, on res vol funcionar com caldria. Què passa quan es relacionen certes accions que semblaven aïllades? Quina és la importància de l’arxiu?
El projecte a comptat amb l’acompanyament d’Anna Moreno.
Funció trencada. Arxiu d’objectes reconfigurats s’emmarca en la col·laboració entre l’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies, i la Sala d’Art Jove.
FUNCIÓ TRENCADA. ARXIU D’OBJECTES RECONFIGURATS
El hackeig és l’art de trencar un objecte amb la finalitat de donar-li altres usos i significats. També pot ser entès com un gest que ens convida a repensar i a reapropiar-nos d’una petita porció del món material (produït en massa i global) que ens envolta i ens compon. Mitjançant l’apropiació d’imatges extretes de pel·lícules, Funció trencada. Arxiu d’objectes reconfigurats pretén generar una col·lecció de microalteracions que mostrin una diversitat de hackejos.
El hackeig es pot concebre com una pràctica que desestabilitza els objectes-món. Per mitjà del trencament (formal o funcional) de l’objecte, permet alterar les materialitats donades i apropiar-se’n, generar altres narratives i vincles (in)esperats, crear espais on existir i fer(-se) cos. Així doncs, el hackeig implica copsar la ruptura com una potencialitat, que ens convida a veure altres maneres d’existir a través seu. I si, tal com opina Sara Ahmed a Para qué sirve (2020), pensem en els cossos trencats com aquells que poden tornar-se a trencar, la ruptura de l’objecte hackejat es pot entendre com una profecia, una manera de desitjar-lo com a destí. Per tant, no només permet fer-nos petits espais, sinó que també ens mostra els objectes com a potències, com a coses que mai són del tot, que poden ser modificades i resignificades. En definitiva, l’acte de hackejar es pot entendre com una acció micropolítica: una reapropiació fugaç de les materialitats que ens rodegen, guien i afecten. Un instant de fabulació, que obre petits camins torts.
Funció trencada. Arxiu d’objectes reconfigurats pretén ser una peça audiovisual que recopila, col·lecciona i uneix hackejos que apareixen en diferents pel·lícules. Si entenem el cinema com l’art que produeix moltes de les imatges que configuren els nostres mons globals, ens sembla interessant buscar, en els seus gestos, microalteracions d’objectes que generin petites ruptures materials, i reapropiar-nos així de les imatges que (con)formen. En altres paraules, crear el que s’entén per anarxiu, un espai que, a través de la unió i l’organització d’aquest recull, ens convidi a entendre la potència del trencament mitjançant un espai expositiu i públic que permeti explorar altres mons possibles, és a dir, un lloc de ruptures, on res vol funcionar com caldria. Què passa quan es relacionen certes accions que semblaven aïllades? Quina és la importància de l’arxiu?
El projecte a comptat amb l’acompanyament d’Anna Moreno.
Funció trencada. Arxiu d’objectes reconfigurats s’emmarca en la col·laboració entre l’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies, i la Sala d’Art Jove.