Quan mor Ismael Smith gran part de la seva obra i escrits queda en mans del seu germà Paco, que poca estima li guardava, sense que cap especialista o historiador la reclamés o preguntés per ella. El destí va voler que algú amateur, un tal Enrique García Herráiz, l’heretés. Va ser l’esforç amateur, la tasca del que estima, el que va recuperar el llegat d’Ismael Smith. Sobre aquesta metodologia d’inserció i activació aliena, convidem a Laia Estruch al nostre laboratori. Diu: La meva pràctica s’inscriu en el marc de la performance des d’on articulo estratègies per esdevenir audibles, a través de la veu, continguts textuals o gràfics procedents d’arxius per crear altres nous, a partir de la creació de partitures i l’enregistrament del so que es produeix en l’oralitat. Els projectes els treball des de l’estudi, defensant-ho com a espai escènic i també com a arxiu, on l’assaig, la prova, es grava, s’acumula, s’edita i acaba esdevenint obra. L’estudi es planteja com una partitura escènica on assajar des de la improvisació la idea d’arxiu oral, el pas d’un arxiu en silenci, estàtic, a un arxiu sonor, dinàmic, a través de dos conceptes: la partitura i la veu; donant així vida a arxius adormits, morts. L’estudi, el taller, es planteja com un escenari, una partitura, un estudi d’enregistrament i un arxiu. ¡Comed naranjas! podrà escoltar-se en directe en streaming a través del link: http://mixlr.com/el-palomar/.

Fons, armari i figura per Ismael Smith pren la forma d’un arxiu obert/instal·lació amb els materials de la investigació que Equipo Palomar està fent al voltant de Smith. Amb aquesta obertura, El Palomar convida tothom que estigui interessat a consultar i ampliar aquest arxiu en clau experimental, que romandrà obert fins a finals de 2015.

L’activitat s’insereix dins el cicle d’activitats i presentacions La Gran Il·lusió a cura de Caterina Almirall, Christian Alonso i María García.