domesticació
[de domesticar]

f 1 1 Acció de domesticar;
2 l’efecte.

2 ZOOL Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.

domèstic -a
[1272; del ll. domestīcus, -a, -um, der. de domus ‘casa’]

1 adj Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. Obligacions domèstiques. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica.

2 adj ZOOL 1 Dit de l’animal l’espècie del qual ha estat domada i ensinistrada al servei de l’home durant moltes generacions fins al punt que ha modificat la morfologia i la fisiologia respecte a les corresponents formes salvatges.
2 Dit de l’animal criat a casa, per oposició al salvatge.

Daniela Ortiz de Zevallos. Espacio privado.

El projecte planteja un anàlisi de les escenografies proposades com a context en la producció de material pornogràfic, mitjançant el dibuix per ordinador i l’animació 3D. Espacio privado es desenvolupa en base a la gravació de la pel·lícula “Juegos de pareja”, una realització d’AnnyMarc produccions per a Canal Plus.

L’equip de producció tria una localització i la condiciona per a la seva utilització en el rodatge, tot afegint-hi elements quotidians com una butaca, un llit, una taula; així com també selecciona una dona, un home, poses determinades, rols definits. L’anàlisi del espais que es presenten en la pel·lícula permet iniciar un estudi sobre els contextos utilitzats per la indústria pornogràfica per portar a terme l’acte sexual. En aquest sentit, la producció seleccionada es caracteritza per presentar espais i situacions de caràcter domèstic; una tendència molt estesa dins el porno heterosexual.

Els dibuixos proposen una representació simplificada dels espais, una lectura amb pretensió d’objectivitat tant pel que fa al context com al seu contingut; mentre l’animació 3D, una reconstrucció simplificada d’una de les localitzacions, es presenta acompanyada d’un àudio que ens informa de les lleis i normatives que regulen la producció i distribució de material pornogràfic.

Conrado Pittari  Volcàn i Adrià Rodríguez de Alòs-Moner: Casa teva, el teu regne (DOMO) 2009.

Per a aquest projecte, els artistes han comprat els quatre quadres més venuts d’IKEA a la península ibèrica i els han transportat i penjat a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya adjuntant les dades de facturació que cadascun d’ells suposa a l’empresa; portant a terme no només un desplaçament físic, sinó també conceptual, des de l’àmbit dels reconeguts grans magatzems comercials fins a un espai d’exposició d’art contemporani.

També han realitzat cinc fotolitografies dels rostres dels dissenyadors d’IKEA més coneguts a mode de retrats emmarcats; alhora que posen el retrat de la dissenyadora més famosa, Maria Vinka, a disposició dels visitants per a què se’l puguin penjar a sengles cases.

Amb aquestes dues intervencions, es plantegen de quina manera IKEA codifica la casa, l’espai domèstic, la vida familiar, el propi llenguatge pictòric. Es pregunten què succeeix al traslladar aquests quadres seriats i els retrats a un context crític.