DATA:
DEL 17 AL 19 DE JUNY DE 2021.
LLOC:
HANGAR
CENTRE CÍVIC CASA ORLANDAI
CRÈDITS
CONVIDADES:
QUIMERA ROSA
HELEN TORRES
INSTITUTO ESTUDIOS POSTNATURALES
A CURA DE:
DANIEL LÓPEZ DEL RINCÓN
VÍCTOR RAMÍREZ TUR
DISSENY GRÀFIC:
CARLES MURILLO
HABITAR LES NATUROCULTURES O LA POTÈNCIA ESPECULATIVA
CICLE
ECOLOGIES, TENDRESES I RISCOS TÀCTICS
Un programa elaborat per l’equip de mediació de la Sala d’Art Jove 2021: Daniel López del Rincón i Víctor Ramírez Tur, historiadors de l’art. Comparteixen espai de treball com a professors a la Universitat de Barcelona. Junts han col·laborat en projectes d’investigació, de mediació i d’educació en diverses institucions artístiques i universitàries.
PROGRAMA
(BLOC 3)
HABITAR LES NATUROCULTURES O LA POTÈNCIA ESPECULATIVA
Estem en un moment en què la urgència d’allò particular ens pot fer perdre la visió de conjunt i en què, alhora, no és possible pensar el món d’una manera que no sigui situada. Per aquest motiu, creiem que és necessari atendre la interrelació de les coses i tenir una visió tentacular i metamòrfica que ens ajudi a pensar-nos de manera situada i descentrada. La noció de naturocultura, com la de postnaturalesa, ens permet abordar les obertures d’un concepte que està en crisi: la naturalesa. Aquest concepte dona lloc a una manera de militància postnatural, si ens fem acompanyar d’autores com Donna Haraway o Rosi Braidotti. La pèrdua de la centralitat d’allò humà, l’establiment de subjectivitats nomàdiques, la possibilitat de pensar-nos com a espècie de companyia i d’establir relacions d’alteritat significativa es transformen en potències de caràcter metodològic: estratègies de descentrament, tàctiques relacionals, activacions especulatives i mobilitzacions afectives.
(A). INTRODUCCIÓ TEÒRICO-PRÀCTICA A TRAVÉS DEL MIRALL QUIMÈRIC.
amb Quimera Rosa, laboratori nòmada d’experimentació i investigació sobre identitats, cossos i tecnociències
Dijous 17 de juny de 16h a 20h
wetlab – Hangar
C. Emilia Coranty 16 – Barcelona.
Reflexió col·lectiva sobre com es pot establir una recerca transdisciplinària quan l’art es relaciona amb la ciència: la performativitat de la vida de laboratori, la noció d’objectivitat i la de veritat es posen en joc. Els sistemes de representació visual (dibuix, foto, vídeo, 3D…) han modelat disciplines com la biologia i aquestes s’han utilitzat com a sistemes de verificació (Michel Foucault). Ens preguntarem quines eines de traducció hem d’implementar quan parlem de nocions com ara el cos, la vida, la performativitat, la malaltia, la identitat, l’individu, el col·lectiu, l’autonomia, lxs expertxs…
https://quimerarosa.net/transplant/
(B). IMAGINANT FUTURS POSSIBLES PER A GENERAR PRESENTS VISIBLES
amb Helen Torres, sociòloga, traductora i educadora, especialista en perspectives i narratives feministes.
Divendres 18 de juny de 16h a 18h
Centre civic – Casa Orlandai
C. de Jaume Piquet 23 – Barcelona.
Abraçant l’afirmació de la filòsofa Isabelle Stengers, “Digue’m què contes i et diré en la construcció de què participes”, us convidem a assistir en aquest taller en què sintonitzarem les nostres energies per treballar a partir de la força del col·lectiu, compartirem relats utòpics al voltant d’altres de presents i generarem eslògans per a futurs possibles.
Els textos que ens acompanyaran seran fragments de les escriptores de ciència-ficció Ursula K. Le Guin i Marge Piercy; la biòloga i filòsofa de la ciència Donna Haraway; la filòsofa i química Isabelle Stengers; la psicòloga i etòloga Vinciane Despret, i l’escriptora i bruixa anticapitalista Starhawk. Són veus diverses que s’entrellacen, generen noves maneres de narrar i proposen punts de vista que ens ajuden a pensar en aquests temps de catàstrofes.
https://helenatorres.wordpress.com
(C). DISSENY ESPECULATIU
amb Instituto de Estudios Postnaturales, plataforma de pensament crític i experimentació artística.
Dissabte 19 de juny de 16h a 20h
Sala Polivalent – Hangar
C. Emilia Coranty 16 – Barcelona.
Avui, més que mai, necessitem entendre la naturalesa com un subjecte polític i complex que ja no pot ser romantitzat. La manera en què s’ha representat ha donat lloc a la dicotomia que hi ha entre aquesta naturalesa i la cultura. Dissenyem desplaçant l’ésser humà del centre del nostre enfocament teòric i pràctic, oblidant-nos dels modes de producció socials, ergonòmics o antropocèntrics. Com podem dissenyar per a una entitat no humana? A quina mena de necessitats responem quan dissenyem per a o amb un bosc, un riu o un colibrí? Obrim nous camins per especular sobre futurs desitjables de coexistència.