La meitat del doble acull un grup de propostes que, des de diferents enfocaments i intencionalitats, s’acosten a la pràctica artística com a un possible exercici de desdoblament, duplicació o transferència del jo. Un camp d’actuació lliure i flexible on assajar altres sistemes de construcció de la individualitat enfront de la projecció estereotipada de la realitat.

La meitat del doble suposa, per tant, un joc constant –gairebé frenètic– d’acostaments i distanciaments, d’empaties i resistències, de reconeixements i enganys, de fugides i retorns a l’entorn de la imatge pública que projectem sobre nosaltres mateixos i sobre els del nostre entorn.