Les problemàtiques de representació de la imatge, així com la percepció crítica d’allò exposat són encara objecte d’un dels debats més rellevants entre les pràctiques artístiques i els seus sistemes de presentació. Partint d’un referent bíblic, en principi aliè als discursos contemporanis, La mirada de la dona de Lot suposa un exercici d’alteració de les narratives visuals que habitualment defineixen el nostre accés a la imatge, ja sigui pictòrica, fotogràfica o videogràfica.

Des d’una lectura distorsionada dels codis habituals de construcció de la imatge, La mirada de la dona de Lot cerca una aproximació desobedient i atípica quant als imaginaris, tant els personals com els col·lectius, els quals articulen els vincles entre el que ens envolta i
les possibilitats d’apropiació i de representació artificial.

«A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
— Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser anihilats amb la ciutat culpable. (…)
Un cop fora, li van dir:
— Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series anihilat: fuig a la muntanya. (…)
Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.»

Gènesi, 19.15-2