INAUGURACIÓ:
DIJOUS 16 D’ABRIL A LES 20 H.
EXPOSICIÓ:
DEL 16 D’ABRIL AL 5 DE JUNY DE 2009.
CRÈDITS:
ARTISTES:
ANNEGIEN VAN DOORN
MIGUEL ORCAL
RAÜL RONCERO
TUTOR:
DANIEL CHUST PETERS.
DISSENY GRÀFIC:
MARIA VILLARÓ.
DESCARREGAR:
FULL DE SALA
ANUARI 2009
L’AIRE QUE RESPIRO
Annegien van Doorn: From: annegienvandoorn@gmail.com
Aquest projecte és una recopilació dels meus correus electrònics, vinculats al procés del meu establiment a Barcelona. Els mails que he enviat a partir del moment en que vaig decidir buscar un programa de postgrau (maig de 2006) estan escrits sobre papers de 70×100 cm. Els destinataris van des de persones conegudes (ja sigui un amic o un professor, per exemple) fins a persones desconegudes, amb les quals es va establint eventualment una relació amistosa. La manera d’escriure reflecteix un lent procés d’adopció de l’idioma i com l’ús d’aquest llenguatge va alterant la meva pròpia identitat.
L’ordre cronològic i la forma d’escriure en aquests correus electrònics construeixen un text absurd en tant que mostren sempre una única banda de la conversa, barrejant diferents missatges a través d’una forma d’escriure molt ingènua. Una recuperació parcial de la meva vida i de la meva manera de relacionar-me amb les persones a través d’un mitjà de comunicació ja socialment acceptat. Tot un cúmul d’informació enviat a cada moment, encara que només sigui per dir: “d’acord, ens veiem després”.
Miguel Orcal: L’Altre Ésser (imaginari i realitat del “robot” en la cultura contemporània).
M’interessa la imatge del “robot” com a representació del futur (un futur que s’ha anat fent realitat en els últims anys) i com la seva imatge ha anat evolucionant i canviant de dècada en dècada. Una imatge que va començar en el món de la ficció i que en els últims anys es torna cada vegada més quotidiana.
En aquest projecte treballaré principalment la imatge que té “el robot” dins de la cultura contemporània; es crearà un arxiu d’imatges sobre “robots” dels últims 70 anys.
Aquest arxiu serà reproduït mitjançant la tècnica del dibuix a llapis en un format de Din A-4, inspirant-me en les il·lustracions científiques utilitzades per a la creació d’arxius dels segles XVII i XVIII. El dibuix em permet igualar les imatges; aquestes es tornen bàsiques i simples, creant un tot homogeni.
Raül Rancero: Evolucions: Fotogramas.
Producció, repetició i prototip són paraules que normalment estan vinculades al món industrial de la fabricació d’objectes. Però què és el que succeeix quan els mitjans de comunicació utilitzen les persones mateixes com a productes? El resultat és que aquestes persones poden arribar a transformar-se en models a seguir per la pròpia societat; en altres paraules, aquestes persones poden acabar esdevenint un prototip social.
La repetició continuada d’aquests prototips per part dels mitjans de comunicació pot arribar a generar en la societat, unes tendències i uns rols, que condicionin la creació identitària de les persones.
Evolucions: Fotogramas ens mostra el procés de canvi constant d’aquests prototips durant els 63 anys d’història de la revista cinematogràfica.