Des d’una lectura vital i optimista, No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo (frase extreta d’un hit musical d’Hidrogenesse) suposa una aproximació irònica al repertori de comportaments que defineixen la nostra vida quotidiana, així com a les seves fórmules de representació social.

Utilitzant les pràctiques artístiques com a eina d’interpel·lació i conflicte entre el que s’exposa a la sala d’exposicions i la recepció desconfiada de l’usuari, aquesta mostra convida a un exercici de democratització del fet expositiu, on allò insignificant és capaç de transformar-se en quelcom singular i a la vegada compartit per una societat amb greus problemes de saturació i desmotivació.
Pròxim a l’eslògan publicitari, a l’himne generacional o a la declaració de principis, No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo reflecteix de manera directa una actitud entusiasta sobre els condicionants i les conseqüències del que fem o deixem de fer en el nostre ritme diari.