Cal escollir una cançó. N’hi ha tres: una en castellà, una en català i una en anglès. Són totes diferents. Tres cabines per a tres llengües. Ara cal acomodar un petit grup de gent en un espai reduït que els obliga a estar-s’hi fins el fi de la translació, restant com a sortida forçosa la mort.

L’artefacte mòbil i a la vegada estàtic es balanceja en l’aire i es trasllada de forma cíclica amunt i avall connectant dos punts de la ciutat. Sobrevola monuments i estampes turístiques de la ciutat, dibuixant una línia recta aèria. Els viatgers queden suspesos en l’aire durant una estona considerablement curta.

És important aprofitar aquest espai d’aïllament per experimentar sense límits i seguir la lletra escollida. El so rebota en moviment per damunt dels 56 metres que sobrevolen la ciutat. La magnífica visita aèria, la visió anhelada es veu interrompuda. Hi ha poc temps i el paisatge s’allunya de l’eix principal.

L’activitat s’insereix dins el cicle d’activitats i presentacions La Gran Il·lusió a cura de Caterina Almirall, Christian Alonso i María García.