19.00 h
Presentació de la publicació Documentació, relativa al taller realitzat amb Isidoro Valcárcel Medina i Lúa Codech a Halfhouse el mes de maig de 2014. Caterina Almirall, Mireia c. Saladrigues, Lúa Coderch, Antònia del Río, Enric Farrés Duran, Elle Flâne, Ariadna Guiteras, Inés Jover, Irina Mutt, Cristina Pastrana, Pablo P. Becerra, Virginia Roy, Clàudia Segura, Marc Serra, Isidoro Valcárcel Medina.

20.00 h
Why patterns?

Per què patrons? Aquest projecte que parteix dels patrons de la composició de la música americana minimal dels anys 60′ i els transfereix al gest.

“Fase”, “bretxa”, “pols” o “bucle” són alguns dels conceptes clau, que amb Why Patterns esdevenen la base d’una coreografia que compta amb quatre intèrprets de bateria (Albert Clos, David Garcelén, Alex Geell i Jose Jünemann). Aquests fan els exercicis d’escalfament corresponents al seu instrument.

La acció es desenvolupa entre dues bateries disposades en l’espai, un temps variable, i una acció que parteix de la paret de divisió de l’Espai Zerò però que s’acaba desplegant al voltant de l’habitació, així com a l’interior i exterior de l’espai d’exposicions.

El treball de Laura Llaneli explora la relació entre la producció i l’experiència sonora-musical, i les pràctiques i els dispositius de les arts visuals contemporànies. La seva investigació es focalitza en l’impacte que tenen les variacions sobre els patrons i les estructures estables de determinats productes culturals.

So much flex

Vídeo-càsting amb tres personatges: un culturista, una contorsionista i un ballarí de vogue dance.

Els tres personatges representen alguns dels significats que té el mateix títol del projecte, ”So much flex”: flex per donar forma als músculs; flex per la capacitat de ser flexible i adaptar-se; i flex que, en argot urbà, significa “donar-ho tot” o “presumir”.

Aquest vídeo mostra una part d’un procés de preproducció, una selecció de personal per aconseguir un treball. Això s’evidencia amb les diferents pregunte que es van succeint amb el càsting, així com amb una característica de l’escenografia i el vestuari: tot està embolicat en un color beix. Un beix cansat i avorrit.

El focus principal de la recerca de Clàudia Pagés és la construcció de formes d’organització i de treball, i com aquests afecten a les relacions socials. El seu treball analitza el capital social, els col·lectius populars i la seva representació, amb l’objectiu d’explorar les relacions de poder, els sentiments de pertinença, les economies del cos i el desig.

PICA I FUIG!
 
El ritme trepidant de la ciutat. La falta de temps es barreja amb les ganes de fer moltes coses. Amb l’espera persistent de tenir algun dia lliure per sortir a passejar a les afores; o la festa major, per anar a sopar amb amics i veïns a les places.
Pica i Fuig! El joc de trucar un timbre i sortir corrents. Una acció que amb un simple fet desencadena resultats inesperats. Aquest any volem tornar a jugar als carrers, passar-ho bé sortint del nucli urbà, reunir-nos a places per parlar i conèixer gent amb la que compartim més del que ens pensem. Posar en pràctica el què diem i el què pensem.

La programació 2014 de Sala d’Art Jove es basa en un procés de disseminació contínua de tallers, fanzines, esdeveniments, accions, trobades i potser, fins i tot, alguna exposició. Té lloc per diferents espais de Barcelona i del territori català des de maig fins a desembre de 2014.

#Expectatives#Error#Potencialitats#Legitimitat, d’esdeveniments que no sempre es poden controlar. Gaudir d’aquests moments de caiguda lliure, sense la por a estavellar-se. Justament perquè sabem que fallar en el salt vol dir fer possible un altra manera de fer les coses, i aprendre nous trucs.

Pica i Fuig! és una proposta de l’equip tutorial Sala d’Art Jove 2014, format per Inés Jover i Clàudia Segura (col·lectiu de vuelta y vuelta), Irina Mutt, i Elle Flâne.