Amb aquesta exposició reunim cinc projectes que Sala d’Art Jove i Lo Pati Centre d’Art de Terres de l’Ebre han coproduït en el marc de la convocatòria Art Jove. Temporalitat, ritmes i context com a punt de partida. Com podem re-activar els processos de projectes fets en un altre moment i context? Fins a quin punt el medi afecta el projecte, o al revés; pot un projecte artístic contaminar un sistema?

Una estratègia per a gestionar situacions de risc és apostar pels processos, més que pels resultats. Editar de nou la informació, consisteix en decidir què esculls i què descartes. Encreuaments de línies temporals i relats que es contaminen entre ells. Posicionaments diferents davant un mateix paisatge de fons, en un medi que abraça i aixafa a parts iguals. No descartar les tensions ni els dubtes com a material que va teixint cordes, estirant entre la memòria i la possibilitat de futur.

En un moment històric on el desastre imminent – en l’àmbit social, ecològic, cultural, emocional- sembla sempre al límit del precipici, amb una exposició i cinc projectes artístics, no podrem aportar solucions al conflicte. Probablement, ni tan sols dades fiables. L’acció consisteix més aviat en un gest, en un apunt al marge. En compartir receptes i anècdotes, llistes de música i objectes que caben a una butxaca, per anar amunt i avall. Seguir rodant.

Sense ancoratges ni respostes, compartint caigudes. El món se’n va a la merda però volem ballar i trobar-nos un cop més, discutir-ho encara que no solucionem res.

O com diu Úrsula Q. Le Guin:

“Això és. I tu ets. No hi ha seguretat. No hi ha final. La paraula s’ha d’escoltar en silenci. Hi ha d’haver foscor per a veure els estels. El ball sempre es balla sobre el lloc buit, sobre l’abisme terrible.”