El que sabem o el que creiem que sabem afecta la manera en què veiem les coses. Quan s’obre el teló, potser no hi ha res al darrere. Potser, quan correm la cortina, quedem encegats pel que hi veiem. Potser no trobem el que buscàvem entre els plecs de la roba, però potser hi trobarem altres coses.

La Gran Il·lusió. L’exposició, proposa un escenari singular, un lloc on cohabiten l’entusiasme, la confusió dels sentits i l’anàlisi crític. Els projectes s’articulen per mitjà d’un joc de miralls on s’entrecreuen realitat i ficció, imatge i text, presència i absència.

El joc de miralls es proposa com una reflexió sobre les maneres de mirar. Els projectes canvien les seves qualitats segons els espais on apareixen i els formats que adopten. L’exposició és un dels angles possibles des del que enfocar la qüestió. A la sala d’exposicions els projectes es mostren en una de les seves versions, a la vegada que es relacionen o simplement cohabiten amb la resta.