En aquest interludi presentem el projecte educatiu Cartografies urbanes, que ha estat elaborat per l’equip tutorial Sala d’Art Jove 2012 (José Antonio Delgado, Rachel Fendler i Judit Vidiella) a petició de l’equip directiu de l’escola Llotja. Partint de l’encàrrec inicial de contextualitzar el projecte al barri de Sant Andreu, s’ha dissenyat un projecte educatiu interdisciplinari que agrupa les assignatures Expressions d’Avantguarda d’Arts Aplicades al Mur i Recerca d’Arts Aplicades a l’Escultura. La durada ha estat de 10 sessions, incloent al final el muntatge d’una exposició i la publicació de l’edició adjunt.

La noció de cartografia que hem compartit ha estat la que posa èmfasi en la importància de situar des de quins sabers, pràctiques i representacions del món partim, enteses no com a veritats absolutes sinó com a localitzacions culturals, situades i encarnades. D’aquí l’emergència dels mapes, les genealogies, l’arxiu, les topografies…

Això s’ha fet palès en diverses activitats d’acompanyament en el procés, com ara la visita a l’exposició Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament, a CaixaForum, o la presentació-reconstrucció de cinc dels projectes seleccionats en l’edició Sala d’Art Jove 2012 convidats al llarg de les sessions a Llotja. Aurelio Castro (Proyecciones urbanas. El 15-M y el trabajo de la ficción) posà sobre la taula les polítiques de la mirada i les ficcions documentals. Mercedes Mangrané (Piedras) i Ignasi Prat (El mundo de los vencedores) apuntaren la importància del procés i les metodologies de recerca. David Proto (Memetro), el plantejament d’experimentació en les estratègies de difusió, comunicació i visibilitat del projecte. I finalment el col·lectiu “/” (Alba Aguirre, Marta Bonhora, Belén Genereco, Anna Margo, Mar Montobbio) aportaren al grup eines de reconstrucció reflexiva i teòrica del procés de treball.

Partir de la noció de cartografia no ha estat fàcil, ja que en alguns moments hi ha hagut divergències de posicionament al voltant de qüestions i debats sobre el que és art o no; el que s’ha d’aprendre en una escola d’art; els límits de les disciplines; debats crítics sobre l’actual “moda” formal de resoldre la visibilització de processos complexos de treball i de recerca a través de mapes, etc.

No obstant això, i finalment, la majoria de projectes parteixen del mapa com un element de reflexió i reconstrucció de diverses problemàtiques al barri: els processos d’urbanització i gentrificació, l’oblit de la memòria obrera del barri, la manca d’espais verds i la contaminació ambiental, entre d’altres.