PRIVATE VIEWS IV: TARDOR

DATES I LLOCS:
DIJOUS 23 D’OCTUBRE A LES 22 H.
DOMICILI PARTICULAR,
C. RONDA DEL GUINARDÓ 3, SOBREÀTIC 1A – BARCELONA.

DISSABTE 22 DE NOVEMBRE DE 2014 A LES 22 H.
FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES,
C. ARAGÓ, 255 – BARCELONA.

CRÈDITS:

ARTISTA:
CONSOL LLUPIÀ.

CONVIDAT:
RAMON RODRÍGUEZ TABOADA.

A CURA DE:
INÉS JOVER I CLÀUDIA SEGURA (COL·LECTIU DE VUELTA Y VUELTA)
IRINA MUTT
ELLE FLÂNE

DISSENY GRÀFIC:
BIS DIXIT.

DESCARREGAR:
FULL D’ACTIVITAT

PRIVATE VIEWS IV: TARDOR

Sessions estacionals descentralitzades, implosions per a discursos entronitzats. Private Views no són performances, son propostes d’art comunitari, autogestionades i que tenen lloc als intersticis de l’espai privat-públic, individual-comunitari, a la terrassa de la mateixa Consol Llupià o al poble amb la seva abuelita. Amb Private Views compartim l’observació del firmament a les nit de lluna nova, amb les directrius de l’astrofísic Ramon Rodríguez Taboada, de la Universitat de la Havana de Cuba.

La proposta Private Views és la observació d’una part del paisatge celeste de l’hemisferi nord que no veiem des de la nostra ubicació per diferències geogràfiques en la diferencia de graus entre Cuba i Espanya. Es tracta de dos països en comunió, que comparteixen moltes relacions, pràctiques culturals i fets històrics. I, diferencialment, en un moment específic proposen dos discursos “contraris en conflicte i estrictes”: els discursos polítics. La física, la ciència i l’art responen a un sistema basat en la construcció de discurs. L’art es una eina i un canal magnífic per descriure i transmutar la realitat a múltiples estrats, espectres i contexts socials. Quan els discursos en l’art es dissocien de la pràctica i de la contemporaneïtat, es desgasten. Perden la seva capacitat d’incandescència i es mantenen estàtics en els seus dogmes, es fan aliens als qui els reben i es retroalimenten de la seva absurditat. Obrir un espai museístic a la nit comporta un conflicte. Els espais institucionals responen a uns sistemes i discursos constituïts i estrictes, històricament decidits per un conjunt d’interessos i les necessitats d’una ciutadania, que alhora també està construïda, amb unes lleis establertes, conscients i inconscients, teòriques i pràctiques.

Anem als museus! Però no a consumir art, sinó a fer art, a ser-ne part, per ser procés, per fer que els museus siguin espais on trobar-nos a fora dels dogmes.

I què hi ha res més artístic que un firmament variable?

 

 

PICA I FUIG!
 
El ritme trepidant de la ciutat. La falta de temps es barreja amb les ganes de fer moltes coses. Amb l’espera persistent de tenir algun dia lliure per sortir a passejar a les afores; o la festa major, per anar a sopar amb amics i veïns a les places.
Pica i Fuig! El joc de trucar un timbre i sortir corrents. Una acció que amb un simple fet desencadena resultats inesperats. Aquest any volem tornar a jugar als carrers, passar-ho bé sortint del nucli urbà, reunir-nos a places per parlar i conèixer gent amb la que compartim més del que ens pensem. Posar en pràctica el què diem i el què pensem.
La programació 2014 de Sala d’Art Jove es basa en un procés de disseminació contínua de tallers, fanzines, esdeveniments, accions, trobades i potser, fins i tot, alguna exposició. Té lloc per diferents espais de Barcelona i del territori català des de maig fins a desembre de 2014.
#Expectatives#Error#Potencialitats#Legitimitat, d’esdeveniments que no sempre es poden controlar. Gaudir d’aquests moments de caiguda lliure, sense la por a estavellar-se. Justament perquè sabem que fallar en el salt vol dir fer possible un altra manera de fer les coses, i aprendre nous trucs.

Pica i Fuig! és una proposta de l’equip tutorial Sala d’Art Jove 2014, format per Inés Jover i Clàudia Segura (col·lectiu de vuelta y vuelta), Irina Mutt, i Elle Flâne.