DATA:
DIJOUS 6 DE FEBRER DE 2020 A LES 19 H.
LLOC:
MACBA. AUDITORI CED,
PLAÇA DELS ÀNGELS, 1 – BARCELONA.
CRÈDITS
ARTISTA:
ANNA CORNUDELLA
CONVIDATS:
MATTEO CERRI
SONIA FERNANDEZ PAN
DISSENY GRÀFIC:
CARLES MURILLO.
EN COL·LABORACIÓ AMB:
MACBA.
THE HUMAN HIBERNATION PROJECT
A l’hora de pensar la vida, Rosi Braidotti proposa substituir el concepte “Bios” pel de “zoe”. Mentre que el primer es refereix a una concepció de la vida discursiva, política i intel·ligent, amb què aquesta es defineix amb un principi i un final, “zoe” al·ludeix a una força impersonal que es mou entre nosaltres i dins nostre, i que ens connecta amb la resta de criatures que habiten el món mitjançant un impuls vital que és independent del control racional sobre la vida.
Plantejar la possibilitat d’hibernació per a l’espècie humana seria una manera de pensar-nos des de la noció de “zoe”. A més a més, aquest exercici, especulatiu i pràctic alhora, ens ajuda a posar en crisi la frontera que separa una suposada naturalesa d’una suposada cultura. Però, què passaria si l’ésser humà hibernés durant els mesos més freds de l’hivern, com ja fan altres animals? Quins models de societat i d’ésser humà existirien en realitat? Podria la cultura adormir-se durant tres mesos a l’any? Com seria la vida del planeta durant aquest període? Tenint en compte que l’ésser humà, com espècie, ja posseeix en el seu organisme el genoma de la hibernació, es podria arribar a induir aquest procés en el futur? I si és així, amb quines intencions, amb quina finalitat i per a qui hibernaríem? Quines serien les implicacions d’una hibernació que apareix des del “bios” i no com a conseqüència o efecte de la “zoe”?
The Human Hibernation Project, d’Anna Corrudella, és una ficció que presenta una societat en la qual l’ésser humà, com espècie, ja hiberna de manera integral des fa segles. No obstant això, la hibernació en els humans és una possibilitat futura que forma part de les investigacions científiques actuals. Com a part del seu procés d’investigació, Anna Cornudella convida a Matteo Cerri, especialista en neuro-fisiologia de l’Agència Espacial Europea, per compartir les seves respectives investigacions i mantenir una conversa a l’entorn de la hibernació humana: una situació que obre un horitzó ètic (de moment, utòpic) per a una altra relació amb l’entorn i el planeta, però que també podria associar-se amb la instrumentalització biològica d’un sistema que entén la vida com una mercaderia.