L’entorn condiciona les nostres formes d’autocomprensió. L’entorn ens conforma, ens transforma, ens integra, i pot arribar a atomitzar als qui l’habiten. Davant tal possibilitat, Jaume Clotet i Pol Olivé, Pablo del Pozo, Martí Madaula i Juan David Galindo conceben escenaris de resistència a partir del gest constructiu, una pulsió enginyera que els duu a la creació de nous voltants.

El resultat són emplaçaments que actuen com a entorns socials i afectius, amb capacitat per ser hostils però també per albergar i oferir cures i servir de refugi. La necessitat d’intervenir físicament un lloc, no aturant-se simplement per imaginar la seva mera representació, accentua el seu caràcter no donat, obert, que busca finalment la possibilitat d’una co-dependència, d’una immanència amb el mitjà, més enllà de confrontar-s’hi.