Absència_Arxiu es planteja donar lloc a diferents processos d’investigació per part dels estudiants a partir de l’arxiu d’exposicions de la Fundació Antoni Tàpies, que s’obre públicament per mitjà de la plataforma Arts Combinatòries i Prototips en codi obert. En concret, l’objectiu del projecte és propiciar la reflexió a l’entorn dels conceptes d’absència i la realitat de l’arxiu: De quines maneres reconeixem el concepte d’absència a l’arxiu? Tot arxiu és incomplert, com i perquè? En què afecta això a la seva lectura? L’arxiu d’una exposició d’art ja és, per naturalesa, “en absència” de l’obra, representació i/o interpretació incomplerta…

Amb els resultats de les recerques, els estudiants dissenyaran i realitzaran intervencions per adequar-se a diferents espais de la Fundació Tàpies. Pel que fa a Sala d’Art Jove, col·labora en el procés en l’articulació de processos de tutoria, que aniran a càrrec de Lúa Coderch i Juan Crespo, dos artistes que varen presentar projectes al llarg de la temporada Art Jove 2012 i amb treballs que reflexionen a l’entorn de la memòria històrica.

El Llibre d’absències d’Antoni Marí ha estat el text inspirador i fil conductor del programa del curs de l’assignatura Taller d’Arts Visuals d’Eina, centre Universitari de Disseny i Art adscrit a la UAB impartit per la professora Tània Costa  L’escriptor, assagista i catedràtic de la UPF també farà un seguiment de tot el procés creatiu, contribuint-hi amb diverses intervencions puntuals.

Absència_Arxiuconsisteix en 7 intervencions que tenen lloc a diferents espais de la Fundació Antoni Tàpies i que han desenvolupat estudiants del Taller d’Arts Visuals del Grau de disseny d’Eina.

El projectes s’ha portat a terme per mitjà de processos d’investigació que els estudiants han realitzat en l’arxiu d’exposicions temporals del museu. A partir del Llibre d’absències d’Antoni Marí (Barcelona, 2012), s’han generat un seguit de relectures d’aquest fons documental, les quals plantegen reflexions tant a l’entorn d’un seguit d’exposicions d’art contemporani com a l’entorn dels conceptes d’absència i realitat en relació amb el mateix arxiu.

PROJECTES:

거짓말 Comunidad Theresa Hak Kyung Cha
Alba Suárez, Clara Tarragó, Gregorio Rojas, Raúl Rodríguez
A través de l’anàlisi de l’obra de l’artista Theresa Hak Kyung Cha, i de l’estudi dels continguts de l’exposició desats a l’arxiu, s’ha descobert un col·lectiu de seguidors que viuen en comunitat segons el pensament i mètode de treball de l’artista. Son fanàtics de tot allò que concerneixi a Theresa, se senten identificats amb les seves paraules i idolatren la seva figura, fins el punt de considerar-la una Profeta. La intervenció mostra imatges de membres de la comunita i de la zona d’ofrenes o altar que van realitzar en honor a l’artista desapareguda. En aquest sentit, el museu contemporani es desfà de la seva identitat neutral per a deixar passar tota aquella càrrega ideològica que comporta el culte, el temple, el fanatisme, i que converteix el museu en un lloc de peregrinació.

Ubicació: espai contigu a la terrassa.

La pèrdua
Georgina Vera, Jeannette Welters, Mercedes Canals, Nélida Villar i Carla Vilà
Aquest projecte parteix d’una gran absència, ja que no existeix arxiu de l’exposició Els límits del museu. Es conserven uns pocs documents vinculats al projecte expositiu, alguns reculls de premsa, documentació gràfica i el catàleg. A partir d’aquesta mancança s’ha realitzat una recerca basada més en sensacions i intuïcions que no pas en dades objectives. La intenció és mostrar la sensació que produeix enfrontar-se a aquesta absència d’arxiu i d’informació, que sabem que ha existit però que no podem tenir ni llegir. S’ha realitzat un vídeo que reflecteix aquesta sensació en confrontar la nitidesa de la realitat present amb la il·legibilitat del document que conserva la memòria d’un present passat.

Ubicació: espai Arts Combinatòria.

Postals de Barcelona
Blanca Cuartero, Berta Bahr, Lilia García, Maria Pla, Marta Arias
A l’exposició Tourismes es plantejaven distintes maneres d’exercir la colonització dins la contemporaneïtat i la dificultat que això implica a l’hora de distingir l’especificitat d’allò local. S’ha partit de la idea que les noves presències comporten, en sí mateixes, l’absència del que ja existia i s’ha relacionat amb un fet actual que s’ha denominat “la colonització de les marques”. La proposta expositiva transmet la pèrdua d’identitat progressiva de la ciutat de Barcelona i, al mateix temps, la creació d’una nova identitat més global i internacional que no entén els territoris. La producció en forma de col·lecció de postals mostra imatges que s’atribueixen a Barcelona però que, en realitat, poden correspondre a qualsevol ciutat actual.

Ubicació: botiga Fundació Tàpies.

12 Reasons to Go to Japan
Maria Barrancua, Pablo Gárate, Anna Gracia, Ingrid Aparicio, Carla Hausmann
Emprant un punt de vista irònic, en aquesta intervenció es mostren les dificultats que van sorgir a l’hora d’organitzar una exposició al Japó des de la Fundació Tàpies. Per evidenciar aquests entrebancs, els espectadors aniran trobant-se amb “frases-excusa” distribuïdes per l’espai, que han estat extretes dels propis arxius de l’exposició. Son fragments de correspondència, fax, mails, notes, etc. que configuren un mapa de comunicació entre dos països molt distants en maneres de fer i en llunyania física. Les frases descontextualitzades de directors de museus, comissaris, intermediaris, administratius, etc. van conformant una narrativa crítica al llarg de la seva lectura. La utilització de l’escala posa en situació de recorregut a l’espectador, que fa seu el relat poètic-irònic en la interpretació pautada del total de les frases.

Ubicació: escala que puja a l’espai Arts Combinatòria.

N-VISUAL
Pere Llabata, Gemma Montoy, Gerard Jorba, Mireia Navarro
Un treball reflexiu i en profunditat sobre l’arxiu i l’exposició Arxiu FX de Pedro J. Romero, ha desembocat en la idea del desencaix a causa de l’observació que molts dels diferents elements que la composen no coincideixen ni en temàtica ni en temporalitat. Aquesta gran absència d’unions entre arxiu i ciutat condueix a imaginar-nos un gran buit en lloc del que haurien d’haver estat punts d’articulació. La intenció final de la intervenció és fer visible allò invisible, per tant, evidenciar el buit. La formalització es resol en un recorregut per tota la Fundació Tàpies que uneixi aquests espais buits a través d’un fil transparent que actuarà com a conductor. És una manera d’actuar subtilment, sense intervenir en l’obra exposada, fent passar desapercebuda l’acció artística. Només una part del fil conductor es farà visible en arribar a un no-lloc on mai arriba l’espectador, perquè no condueix enlloc.

Ubicació: recorregut des de l’entrada de la fundació fins la part baixa de les escales que donen a la terrassa.

NO
ES
Ioana Garamendia, Judith Monjo, Natàlia Anna Carbonell, Gerard Rubiera
El nom del títol transmet la idea que roman en tot el procés de recerca i en la instal·lació mateixa: la coincidència dels oposats es dona en l’absència d’ells mateixos, com les idees en el subconscient no existeixen sinó que “insisteixen”. L’anàlisi de l’arxiu de l’exposició de Hans Haacke descobreix la superposició de diverses polaritats: diferent-similar, distancia-proximitat, objectivitat-subjectivitat, la meva veritat-la teva veritat. Quan es mostra una veritat se n’intueix una altre d’absent, però mai es coneix com són les coses realment i aquí és on perviu la subjectivitat. Aquesta idea d’absència es formalitza mitjançant l’oposició i l’el·lipsi presents en un seguit de quadrats formats per diferents grisos i colors càlids i freds (complementaris entre ells). Mai es poden veure tots a la vegada, o es veuran els grisos amb colors freds o es veuran els grisos amb colors càlids, però sempre s’intueix el conjunt format per càlids i freds gràcies a la coincidència de to entre els complementaris i el gris que els acompanya.

Ubicació: escales d’accés a la terrassa

Cartells
Cristina Pi-Gibert, Maria López, Joan Richarte, Blanca Maristany, Marta Jurado
El procés de recerca realitzat a partir de la documentació de l’arxiu de l’exposició Els cartells de Tàpies i l’esfera pública ha determinat diferents punts de vista sobre els límits establerts per les lleis de propietat intel·lectual. Les imatges projectades en la intervenció son modificacions dels cartells d’Antoni Tàpies fins el límit just en que deixen de ser Tàpies.

Ubicació: espai Arts Combinatòria