Què es recorda i què no? Com es transmeten els records? Com de veritables són els records respecte a l’experiència? Recordem sols, o ens ajudem de recursos externs per fer-ho? Artefactes? Fàrmacs? Es perd la memòria? Ens la roben? S’esborra la memòria social quan s’esborra un lloc? On va a parar la memòria que no recullen els relats del poder? Com recordem el ser diferent? Què silencia la mitificació de la infantesa?

La paraula projecte suggereix un pla previ que es du a terme segons allò previst. Res més lluny de la realitat d’aquesta experiència, que només podem entendre com un procés llarg i discontinu. El projecte va ser concebut, en un inici, com un projecte de creació personal entorn a la transmissió oral de la història, una obra de vídeo que va servir per fer un taller amb alumnes de secundària que es va dir “Nuestro testigo favorito” i que es va anar transformant en una cosa totalment inesperada, fruit de la col·laboració amb la Sala d’Art Jove i el procés de tutoria per part d’Aída Sánchez de Serdio.

Res d’això va trobar el seu lloc a cap institut, però sí a la Facultat de Belles Arts de la UB, a l’assignatura Interpretació de la Imatge Visual que la mateixa Aída imparteix juntament amb Noemí Durán. Pel camí va perdre el nom i el sentit d’esdevenir una peça de vídeo. Va guanyar, però, la capacitat de mutar i d’expandir-se en direccions múltiples. Finalment, ha pres la forma d’una exposició col·lectiva, el procés productiu de la qual ha acabat estant lligat molt de prop amb la inquietud inicial de qüestionar formes de pensar i fer determinades.

Fer ara per ara una lectura del passat més enllà de la nostàlgia obliga a prendre les absències no com a punt d’arribada, sinó com a punt de partida. Permanentment, com a membres de tota una societat o membres d’una família particular, intentem donar un sentit a les restes que altres ens han deixat. Aquest projecte va sorgir en un moment concret de la possibilitat de compartir aquell procés amb altres persones i de cercar la manera de fer-ho que ens permetés repensar-nos nosaltres mateixos i la resta. Ara, Classes de memòria proposa obrir un espai de reflexió al voltant del paper que fem jugar a memòria, ficció i imatge dins de les representacions del passat.

Classes de memòria és fruit de la primera convocatòria de projecte educatiu de la Sala d’Art Jove l’any 2009. El projecte ha estat realitzat per Daniel García a la Facultat de Belles Arts de Barcelona en el marc de l’assignatura d’Interpretació de la Imatge, amb la col·laboració d’Aida Sánchez de Serdio i Noemí Duran. L’exposició mostra les produccions que s’han realitzat amb l’alumnat sobre diferents aspectes de la memòria i per mitjà de treballar en diferents grups. Entre aquests també s’ha assumit el procés comissarial, el disseny de l’exposició i els elements de comunicació.