UNA TURISTA, UN JUGADOR, ALGÚ QUE PASSEJA I UN SER ERRANT

DATES:
DEL 15 DE SETEMBRE DE 2010 AL 31 DE MARÇ DE 2011.

CRÈDITS:

ARTISTES:
ANDRÉS BARTOS
ABEL DEL CASTILLO
ANTONIO GAGLIANO
IVAN GÓMEZ
LAURA GÓMEZ
JOAN MARTÍ ORTEGA
GABRIEL PERICÀS
VANESA VARELA
SALADESTAR,
ESCOLA MASSANA,
IES COSTA I LLOBERA

A CURA DE:
LLUC MAYOL.

UNA TURISTA, UN JUGADOR, ALGÚ QUE PASSEJA I UN SER ERRANT

Projecte pedagògic experimental realitzat a partir d’una serie de trobades entre estudiants d’un centre de batxillerat, d’una escola d’art i un selecció dels artistes participants a la programació d’exposicions 2010 de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya. El projecte es basa en la realització d’un seguit d’encontres amb estudiants de diferents centres educatius a partir de la presentació de treballs de vuit artistes de la programació Art Jove 2010. Els encontres es plantegen com un territori d’aprenentatge/recerca/creació en el que es posen en joc l’anàlisi d’elements de la cultura visual (bàsicament televisius) i els processos de creació, com a mitjà per una reflexió sobre les subjectivitats/identitats emergents. Els artistes de la programació Art Jove 2011 que varen participar en el projecte son: Andrés Bartos, Abel del Castillo, Antonio Gagliano, Ivan Gómez, Laura Gómez, Joan Martí Ortega, Gabriel Pericàs i Vanesa Varela.

En l’article “De peregrino a turista, o una breve historia de la identidad” Zygmunt Bauman planteja un evolució del subjecte contemporani basant-se en una contraposició de la figura del peregrí (com a metàforaparadigma del subjecte modern) amb les figures del turista, el jugador, el passejant i el vagabund (com a metáfora-paradigmes del subjecte postmodern). Sense cap intenció de situar aquest text en una posició de base conceptual del projecte sinó entenent-lo com una eina més al servei del projecte, a problematitzar, ens apropiarem de la estructura, dels personatges construïts per Bauman, com a personatges d’un relat encara per construir. Un esquelet sobre la que vestir una experiència pedagògica a partir de la posada en relació dels dubtes, les identificacions i les contradiccions que apareguin en confrontar-nos-hi. No un text de referència sinó un text de contingència. Els quatre personatges són també una excusa per a relacionar el treball dels artistes amb elements de la cultura visual generant escenaris de contrastos i afinitats que permetin una aproximació crítica i la producció de reflexions individuals i col·lectives sobre les idees de identitat-artista, identitat-jove i identitatestudiant. Aquestes reflexions son a la vegada una estratègia generar imatges desmitificades sobre l’art establint lligams entre el procés creatiu dels joves artistes i realitats més properes dels estudiants com són el seu propi procés d’aprenentatge i/o el seu propi consum cultural.