En l’últim assaig del sociòleg Maurizio Lazzarato, La fàbrica de l’home endeutat, l’autor explica que la clau per llegir la crisi hodierna es troba en el concepte de deute, definit com a dispositiu econòmic i polític capaç de controlar les subjectivitats individuals i col·lectives sobre el qual es basen les relacions socials i econòmiques d’avui.

I ens ho explica prenent el cas de l’educació —i en particular del sistema universitari americà com a propera bombolla financera a punt d’esclatar—, que diu que no continua sent un dret social obert a tothom sinó més aviat una relació individual entre el creditor i l’estudiant que explota el seu capital humà i s’endeuta pels successius vint o vint-i-cinc anys de la seva vida, ja abans d’entrar en el món laboral (vet aquí el significat de l’eslògan   No Future   aparegut a les pancartes de diverses manifestacions estudiantils). La producció artística que Quim Packard i Enric Farrés desenvolupen conjuntament des de 2009 sota el títol Grau d’assistent d’artista professional somou totes aquestes qüestions de precarietat del món de l’art contemporani, en particular prenent la figura de l’assistent d’artista mal pagat i a l’ombra com una de les manifestacions dels esmentats mecanismes socials.

Després d’aquests anys, el duo ha organitzat un seguit de tallers mig ridículs als quals convocaven altres artistes a proves d’accés, apropiant-se indegudament dels llenguatges corporatius de les universitats estrella, amb l’objectiu de generar debats sobre la professió de l’artista i el seu entorn.

El projecte editorial NO et preocupis pel FUTUR, ocupa-te’n, que pren el format de pòster, du l’arxiu d’aquestes experiències i serveix al mateix temps de propaganda, com el to del títol suggereix. Així mateix, sembra un agenciament en el receptor: no pensar en allò de què ens ocuparem inevitablement després, sinó més aviat apoderar-se’n, emprar aquest temps per rescatar ja el propi espai, que és l’únic que tenim per manifestar una subjectivitat pròpia i oposar-nos a l’hegemonia vigent.