Aquí radica el nostre gest: esquinçar les superfícies al món tal com el coneixem o com ens l’han donat a conèixer.

i és que al darrere de les superfícies en què vivim i en què fem el que fem trobem no sols la matèria i la disposició orgànica, sinó també tota la maquinària humana i discursiva d’on procedeix una certa lògica a la vida mateixa.

esquinçar les superfícies de sentit és atemptar-se a la contingència del que encara és necessari, i, fins i tot, urgent.

per això compartim uns projectes artístics que demostren una capacitat esmolada de reconèixer la realitat circumdant, de reaccionar davant del que existeix i que està determinat en les seves infraestructures, per posar de manifest la provisionalitat de tota i qualsevol superfície quan els seus límits i termes són esquerdats.

en aquest cicle expositiu, els nostres artistes treballaran tant les problemàtiques reflectides com la pròpia consciència que les reflecteix, que generaran vies de recerca i artístiques que repensen altres sensibilitats.