amor rumor és un so que rebota en una imatge, és un xiuxiueig arcaic que brota d’un llibre, és un sospir que es converteix en eco a la cantonada d’un dormitori. L’eco és casa nostra i la nostra metodologia: llançar una pregunta a l’aire i treballar amb les ressonàncies que ens torna, incertes i desconcertants. Anar cap a l’eco pot ser una manera d’endinsar-se en el desconegut, respectant l’espai que ocupa cada cos i atenent les seves necessitats amb una escolta activa. L’eco no s’anticipa i es dilueix quan neix, sinó que es queda a viure en nosaltres com una ona, com un impacte subtil sobre el nostre cos que ens recorda que estem acompanyadis. L’eco no delata el seu origen, sinó que ens convida a seguir-lo, a reorientar-nos sense referent; i no és únic, sinó múltiple, apunta cap a moltes direccions i ressona en racons inexplorats.

Tenir cura de divuit processos de creació i d’una exposició implica generar un ecosistema en què no només es facin companyia les imatges, sinó també lis artistes, especialment en moments tan vulnerables com els que acompanyen una recerca. Tot i que la paraula convocatòria ens remeti directament a l’imaginari —sovint alienant i solitari— de la burocràcia, ens il·lusiona considerar la dimensió ritual que té i la possibilitat d’atendre una crida de manera col·lectiva, d’iniciar un camí juntis. Volem pensar en el fet de convocar-nos com la possibilitat encarnada de trobar-nos, en el sentit de generar un espai per compartir processos, però també per generar parentescos estranys (amb Donna Haraway), relacions monstruoses que ens situïn a la casa de la diferència (amb Audre Lorde). Com sona una sala buida quan deixa d’estar-ho? Com parem atenció al soroll de fons quan hi ha tantes veus? Quines ressonàncies es generen entre peces veïnes?

A la Sala d’Art Jove, el nostre desig ha estat cercar un espai per formular-nos juntis aquestes preguntes, però també generar un marc per trobar-nos i compartir estratègies de pensament, creació i supervivència comunes i comunitàries; per celebrar que estem juntis, ara i aquí; juntis a la fi del món, tal com el coneixíem —colonial, patriarcal i capitalista—, i a l’inici d’un nou vell paradigma filat per l’amor, la solidaritat internacional i l’empatia radical. Amb el desig de fer brotar d’aquí un paisatge fèrtil, ens hem deixat guiar pels elements següents:

amor rumor

Curadors de Sala d’Art Jove 2024