Soc un cos blanc trans no-binari trasplantat, soc un cos amb insuficiència renal crònica, un cos de 25 anys, un cos nascut a Barcelona, criat a Sant Esteve Sesrovires, un cos privilegiat i un cos esquerdat, un cos que he hagut de fer meu i que requereix pràctica artística per sentir-se seu i explorar la seva estranyesa. Soc un cos monstruós, un cos sa, un cos col·lectiu, un cos sostingut per tots aquells altres cossos —absents i presents—, un cos que escriu o que intenta escriure. Soc aquí gràcies a la biomedicina, a la investigació científica, a la sanitat pública, a les tècniques quirúrgiques, a la farmacologia. Però si explorem com he arribat fins aquí i quina relació ha tingut la meva corporalitat amb totes aquestes institucions i pràctiques, emergeix una tensió, una força centrífuga, un rebuig i una violència. Si, per uns minuts, deixem de donar el protagonisme al fet que he arribat fins aquí i ens fixem en els processos que he viscut per arribar-hi, es desvela una gran quantitat de contradiccions que he tingut la necessitat d’investigar. Aquestes contradiccions són irresolubles i encarnen una complexitat política i emocional irreductible, però sí que he sigut capaç d’aproximar-m’hi a través d’una escriptura encarnada —subjectiva i situada. Espero que la gaudiu.

«Cicatrius, tatuatges i ortopèdies» de Luca Calderó, és un recull d’escriptura assagística i d’autoficció sobre l’experiència d’un cos queer que navega l’experiència de la malaltia, friccionant amb l’arquitectura hospitalària i el diagnòstic, i vivint la joia i el dol d’una carn impermanent i vulnerable.