Supremacisme rosa, purpurina xenofòbica i despotisme pueril. Cute classism, sweet fascism fixa la mirada sobre els discursos feixistes disfressats darrere l’estètica de l’anime i que resideixen en alguns espais de la superfície digital. L’estudi es fonamenta en la discordança fenomenològica que s’observa en el pla visual i discursiu entre ambdós llenguatges: sexisme, racisme i etnocentrisme amagats sota el vel d’imatges ensucrades, innocents i virolades. El classisme més simpàtic, el feixisme més sinistre. A partir d’una òptica crítica, es proposa redactar un paisatge fruit de la recerca, en un recorregut híbrid que aplegui teoria i ficció en el mateix continent i en què es pugui establir una narrativa basada en el diàleg discrepant; és a dir, desplegar un relat heterogeni eixamplat en què es faci ús dels instruments assagístics i, al mateix temps, se n’escapi a partir del desenvolupament de narratives ficcionades. Aquest dispositiu mestís de dissertació s’ubica en el recorregut del text i en la representació dels símbols. D’aquesta manera, esdevé un model de discurs descriptiu que permet intervenir  en els mecanismes intrínsecs del text teòric i de l’arxiu i alterar-los, per allunyar-se de tota exposició desenvolupada que resulti de la investigació i, de retruc, d’aquest tipus de creences polítiques. Té lloc en una superfície imaginada aparentment verídica, on es pot fugir del terreny explícit i abandonar les doctrines tiranes.
 
Acompanyament a càrrec de Jara Rocha.