Travessies: 2

Activitats
Ningú m’estima (En Joan i la Teresa). Anna Rató
22.06 / 2020 / 00h 54
Àudio: 03:56
Travessies. Anna Rató. Sala d'Art Jove

Ningú m’estima (En Joan i la Teresa)

Anna Rató

1. L’itinerari comença en un pis – en un tercera segona- del carrer Alt de Pedrell número 62 de Barcelona del districte de la Font d’en Fargues del barri d’Horta. Un edifici estret que està dins d’una comunitat privada sense ascensor, de cinc pisos i un terrat amb vistes a tota Barcelona.

Actualment resideixo en aquest pis juntament amb la meva mare i la meva germana Carla des de fa deu anys.
 

2. A l’entrar a casa ens trobem amb un passadís estret i curt que et dirigeix a la sala d’estar.

A la sala d’estar, només hi ha dos mobles, al sofà i la televisió. Un d’aquests dos mobles és una vitrina de vidre que conté objectes de valor sentimental, tant de viatges, bodes; i objectes –com copes- que s’utilitzen aquells dies més espacials de l’any.

En l’altre moble de la sala d’estar, quan l’obres, hi ha tot d’àlbums de família.

Hi ha un àlbum vermell que té de títol: “1985”. A l’obrir-lo a la primera pàgina veiem una fotografia dels avis junts (en Joan i la Teresa) quan eren més joves i no estaven limitats per la malaltia de l’avi, l’Alzheimer.
 

3. En donar una volta pel pis - que és totalment quadrat-, ens adonem que és un barri que està situat a la muntanya i és molt tranquil.

Si ens dirigim cap al balcó que comunica amb una de les tres habitacions que té al pis i amb la sala d’estar, notem aquesta tranquil·litat que havia esmentat anteriorment.

Un cop entrem al balcó – que té unes vistes panoràmiques de Barcelona-recomano posar-nos drets davant de les vistes i tancar als ulls durant un minut (escoltant als ocells) i pensant amb totes aquelles coses que hem vist pel pis, que finalment ens porten a recordar totes aquelles vivències que hem viscut amb els nostres familiars, com en aquest cas, amb els avis.
 

4. Sortim del balcó per la porta que hi ha a la sala d’estar i ens dirigim cap a la porta on hem entrat. En sortir del pis, baixem les escales, i ens dirigim cap a casa dels avis, que viuen a quatre minuts de casa, a 270 metres. En sortir de l’edifici si posem la mirada cap al mar veurem que a mà dreta hi ha una baixada que s’anomena carrer de Davallada de Gallecs.

Mentre baixem, si ens posem a l’acera de mà esquerra i mirem al mur que hi ha a mà dreta veurem que hi ha l’escola Arc Iris – l’escola on anava durant la primària-.

5. Si seguim, just veurem que estem al carrer Arc Iris i si tirem a mà dreta veurem un carreró –al Passeig d’Arc de Sant Martí-, que només pots entrar des d’aquest carrer, que va directament a casa dels avis. La casa dels avis és l’antepenúltima contant des de dalt. Una casa blanca envoltada tota de plantes, que té el número nou.

Aquí viuen els meus avis en Joan i la Teresa, juntament amb la meva tieta Estefania, al meu tiet Lluís i el meu altre tiet en Joan. Una casa de dos pisos amb un pati que envolta tota la casa. És l’espai domèstic dels avis que es veu limitat per la malaltia de l’Alzheimer.

-

Travessies

Les Travessies són camins transversals, transitoris; terrenys que resseguim per tal de traslladar-nos d’un punt a un altre. Davant la necessitat urgent d'interpel·lar als cossos i retornar-los al centre de les intervencions artístiques proposem anar a la deriva, transitar els espais que ja habitàvem, desplaçar-nos. Reprenem el concepte de Travessies per traçar esferes de ressonància que posin el cos en vibració; recorreguts sonors que permetin despistar-nos i desviar-nos, ara més que mai, dins de les urbs: estimulant els territoris i convertint-los en un marc possible per a l’experimentació. 

Algunes artistes guanyadores de la convocatòria d’Art Jove 2020 ens apropen al seu projecte artístic a través de l’escolta i ens condueixen cap a un camí desconegut que obre infinites trajectòries de circulació i moviment. La proposta neix de la voluntat d’activar els projectes desbordant el format «en línia», implicant els cossos de forma activa, i en relació amb la primera mesura de desconfinament: passejar en solitari en determinades hores del dia.

Una proposta de l’equip de mediació Art Jove 2020: pli-é collective (Eva Paià, Marina Ribot Pallicer, Angelica Tognetti).

-