Fragments in-actuals (documentar el que és contemporani a l’art)

Educació
Taller intensiu amb Alejandra Riera
24.04 — 25.04 / 2015 / 10h 00
Experimentem amb l'Art

La Gran Il·lusió

Fragments in-actuals (documentar el que és contemporani a l’art)
Taller intensiu amb Alejandra Riera

24 i 25 d'abril de 10 a 19h.
Lloc: Experimentem amb l'Art. C. Torrijos 68

Preinscripció al taller fins al 20 d’abril, amb l’enviament d’una carta de motivació a:       artjove.bsf@gencat.cat
-
 
Què vol dir ser contemporani? Segons Giorgio Agamben es pot dir que és contemporani aquell que no es deixa encegar per les llums del seu temps i, en canvi, hi entreveu la part d’ombra, l'obscuritat més íntima. Alejandra Riera és artista visual, es basa en la reflexió a l’entorn de la fotografia i el cinema, en relació amb l’escriptura i la història. Defineix el seu treball com una multiplicitat d’estrats de cooperació transdisciplinària. ¿Com llegir allò que és mut, el que d'entrada, parla fora de la paraula? En aquest taller ens centrarem en l’època que l’art travessa, en el que és contemporani a l’art, sense ser art, però que l’art creua.

-

Divendres 24, 10-14h. / pausa / 16-19h.

Documentar allò contemporani a l'art
Qüestions a propòsit del color, de la llum i de la densitat

"Puede decirse contemporáneo sólo aquel que no se deja cegar por las luces del siglo y que logra distinguir en ellas la parte de la sombra, su íntima oscuridad. Sin embargo, con todo ello, no hemos logrado todavía responder a nuestra pregunta. ¿Por qué el lograr percibir las tinieblas que provienen de la época tendría que interesarnos? ¿No es quizá la oscuridad una experiencia anónima y por definición impenetrable, algo que no está dirigido a nosotros y que no puede, por eso mismo, correspondernos? Al contrario, el contemporáneo es aquel que percibe la oscuridad de su tiempo como algo que le corresponde y no deja de interpelarlo, algo que, más que otra luz se dirige directa y especialmente a él. Contemporáneo es aquel que recibe en pleno rostro el haz de tinieblas que proviene de su tiempo. " ¿Qué es lo contemporáneo?, Giorgio Agamben, 2008. Traducción: Verónica Nájera.

Dissabte 25, 10-14h. / pausa / 17-20h.

De la signatura col·lectiva de les coses

¿Com llegir allò que és mut, el que, en primer lloc, parla fora de la paraula? ¿Com llegir el que es nega a ser marcat i a marcar ell mateix?

* (Es sol·licita als participants aportar una o una sèrie de fotografies amb les seves llegendes respectives).

-

Alejandra Riera, neix a Buenos Aires i viu a França des de fa vint anys. El seu treball - que ella prefereix definir com una sèrie de "temptatives" - convoca particularment l'experiència i reflexiona sobre la fotografia i el cinema en les seves relacions complexes amb l'escriptura i la història. Estrats múltiples de cooperació transdisciplinària, caracteritzen aquesta manera de fer. El seu treball ha estat objecte de nombroses presentacions (Documenta 11 l’any 2002, exposició retrospectiva a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2004-2005, Documenta 12 l’any 2007) com també en altres espais que no es dediquen específicament a la difusió de la producció artística. Recentment ha presentat a la Biennal de Sao Paulo un treball amb el grup UENIZZ i “Poètique(s) de l’inacabat" a les voltes del Museu Reina Sofia. Des de 2010 és professora de cinema/vídeo i pràctiques documentals a l'Ecole Nationale Supérieure d'Art de Bourges. Durant els anys 2010 i 2011 va ser assessora artística als Estudis de Postgrau sobre Documents i Art Contemporani a l'European School of Visual Arts d'Angoulême i Poitiers. Des del 2010 imparteix un taller a la clínica de la Vora, Cour-Cheverny a França.

-

La Gran Il·lusió és una proposta de Caterina Almirall, María García i Christian M. Alonso.

Tot és possible, però tot és ficció. La Gran Il·lusió és un escenari singular en el qual és possible concebre allò que encara no podem percebre. Aquesta il·lusió invoca un imaginari col·lectiu, però que pot desfer-se i desaparèixer de cop. És el lloc on cohabiten l'entusiasme i els miratges. De totes maneres hem perdut la fe en un món de realitats sòlides, i estem avesades a pensar en una relació dúctil amb una realitat més aviat plàstica. La noció de realitat és interpel·lada en un joc de miralls. Per al programa de Sala d’Art Jove 2015 partim de l'articulació entre la realitat, la ficció i l'inevitable engany dels sentits.